Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Ronald N. Giere»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Nueva York" a "Nova York")
(modificant original)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Ronald N. Giere|Idioma=Español}}
En la primera mitad del s. XIX,hubo una gran controversia sobre la naturaleza de la luz. Los newtonianos sostenían que la luz consistía en pequeñas partículas que se movían a enormes velocidades. El punto de vista contrario, que mantenían sobre todo físicos franceses, sostenía que la luz era un claro ejemplo de ondas, parecidas a las que se pueden levantar en un lago en calma. Utilizando supuestos auxiliares admitidos por todos se dedujo que, si lo que afirmaban los newtonianos era correcto, la luz debía trasladarse a ''mayor velocidad'' ''en el agua'' que en el aire y según, precisamente, una cantidad calculada. De modo semejante, usando los mismos supuestos auxiliares, se dedujo que, si las afirmaciones de los teóricos de las ondas eran verdaderas, la luz debía trasladarse con ''velocidad menor en el agua'' y según, precisamente, una cantidad calculada. En 1850 se diseñaron los instrumentos que permitieron calcular la velocidad de la luz en el agua con la precisión suficiente para detectar las diferencias predichas. Cuando se realizó el experimento, se halló que ''la velocidad de la luz es menor en el agua'' y según, precisamente, la cantidad calculada.
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Ronald N. Giere|Idioma=Español}}
 
  
 
En la primera meitat del s. XIX,va haver-hi una gran controvèrsia sobre la naturalesa de la llum. Els newtonians sostenien que la llum consistia en petites partícules que es movien a enormes velocitats. El punt de vista contrari, que mantenien sobretot físics francesos, sostenia que la llum era un clar exemple d'ones, semblades a les quals es poden aixecar en un llac en calma. Utilitzant supòsits auxiliars admesos per tots es va deduir que, si el que afirmaven els newtonians era correcte, la llum havia de traslladar-se a ''major velocitat'' ''en l'aigua'' que en l'aire i segons, precisament, una quantitat calculada. De manera semblant, usant els mateixos supòsits auxiliars, es va deduir que, si les afirmacions dels teòrics de les ones eren veritables, la llum havia de traslladar-se amb ''velocitat menor en l'aigua'' i segons, precisament, una quantitat calculada. En 1850 es van dissenyar els instruments que van permetre calcular la velocitat de la llum en l'aigua amb la precisió suficient per detectar les diferències predites. Quan es va realitzar l'experiment, es va trobar que ''la velocitat de la llum és menor en l'aigua'' i segons, precisament, la quantitat calculada.
 
En la primera meitat del s. XIX,va haver-hi una gran controvèrsia sobre la naturalesa de la llum. Els newtonians sostenien que la llum consistia en petites partícules que es movien a enormes velocitats. El punt de vista contrari, que mantenien sobretot físics francesos, sostenia que la llum era un clar exemple d'ones, semblades a les quals es poden aixecar en un llac en calma. Utilitzant supòsits auxiliars admesos per tots es va deduir que, si el que afirmaven els newtonians era correcte, la llum havia de traslladar-se a ''major velocitat'' ''en l'aigua'' que en l'aire i segons, precisament, una quantitat calculada. De manera semblant, usant els mateixos supòsits auxiliars, es va deduir que, si les afirmacions dels teòrics de les ones eren veritables, la llum havia de traslladar-se amb ''velocitat menor en l'aigua'' i segons, precisament, una quantitat calculada. En 1850 es van dissenyar els instruments que van permetre calcular la velocitat de la llum en l'aigua amb la precisió suficient per detectar les diferències predites. Quan es va realitzar l'experiment, es va trobar que ''la velocitat de la llum és menor en l'aigua'' i segons, precisament, la quantitat calculada.
 
{{Ref|Ref=Ronald N. Giere, ''Understanding Scientific Reasoning'', Holt, Rinehart and Winston, Nova York 1979, p. 112.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Ronald N. Giere, ''Understanding Scientific Reasoning'', Holt, Rinehart and Winston, Nova York 1979, p. 112.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 22:32, 24 maig 2017

En la primera meitat del s. XIX,va haver-hi una gran controvèrsia sobre la naturalesa de la llum. Els newtonians sostenien que la llum consistia en petites partícules que es movien a enormes velocitats. El punt de vista contrari, que mantenien sobretot físics francesos, sostenia que la llum era un clar exemple d'ones, semblades a les quals es poden aixecar en un llac en calma. Utilitzant supòsits auxiliars admesos per tots es va deduir que, si el que afirmaven els newtonians era correcte, la llum havia de traslladar-se a major velocitat en l'aigua que en l'aire i segons, precisament, una quantitat calculada. De manera semblant, usant els mateixos supòsits auxiliars, es va deduir que, si les afirmacions dels teòrics de les ones eren veritables, la llum havia de traslladar-se amb velocitat menor en l'aigua i segons, precisament, una quantitat calculada. En 1850 es van dissenyar els instruments que van permetre calcular la velocitat de la llum en l'aigua amb la precisió suficient per detectar les diferències predites. Quan es va realitzar l'experiment, es va trobar que la velocitat de la llum és menor en l'aigua i segons, precisament, la quantitat calculada.

Ronald N. Giere, Understanding Scientific Reasoning, Holt, Rinehart and Winston, Nova York 1979, p. 112.

Original en castellà

En la primera mitad del s. XIX,hubo una gran controversia sobre la naturaleza de la luz. Los newtonianos sostenían que la luz consistía en pequeñas partículas que se movían a enormes velocidades. El punto de vista contrario, que mantenían sobre todo físicos franceses, sostenía que la luz era un claro ejemplo de ondas, parecidas a las que se pueden levantar en un lago en calma. Utilizando supuestos auxiliares admitidos por todos se dedujo que, si lo que afirmaban los newtonianos era correcto, la luz debía trasladarse a mayor velocidad en el agua que en el aire y según, precisamente, una cantidad calculada. De modo semejante, usando los mismos supuestos auxiliares, se dedujo que, si las afirmaciones de los teóricos de las ondas eran verdaderas, la luz debía trasladarse con velocidad menor en el agua y según, precisamente, una cantidad calculada. En 1850 se diseñaron los instrumentos que permitieron calcular la velocidad de la luz en el agua con la precisión suficiente para detectar las diferencias predichas. Cuando se realizó el experimento, se halló que la velocidad de la luz es menor en el agua y según, precisamente, la cantidad calculada.