Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl, Edmund: la intersubjectivitat»
De Wikisofia
| Línia 4: | Línia 4: | ||
§49. ''Esbós del curs de l'explicació intencional de l'experiència d'altri'' | §49. ''Esbós del curs de l'explicació intencional de l'experiència d'altri'' | ||
| + | |||
El sentit d'ésser ''món objectiu'' es constitueix en diversos nivells sobre el substrat del meu ''món'' primordial. Com a primer nivell, s'ha de destacar el nivell de constitució de l' ''altre'' o d' ''altres en general'', això és, dels egos exclosos del meu ésser propi concret (de mi com a ego ''primordial''). A l'una amb això, i per cert motivada per això, té lloc una ''superposició general dels nivells de sentit sobre el ateu món primordial'', per mitjà de la qual aquest esdevé apareixement d'un món ''objectiu'' determinat com a únic i el mateix món per a tothom, jo mateix inclòs. Així, doncs, l'''aliè en si primer'' (el primer ''No-Jo'') és l'altre Jo. I això fa constitutivament possible un nou domini infinit de una natura objectiva i un món objectiu en general, al qual pertanyen tots els altres i jo mateix. L'essència d'aquesta constitució ascendent a partir dels ''purs'' altres (que no tenen encara cap sentit mundà) implica que els per a mi ''altres'' no resten isolats, sinó que més aviat es constitueix (naturalment, en l'esfera del meu ésser propi) una comunitat de Jos que m'inclou a mi mateix com a comunitat de Jos que són els uns amb els altres i per als altres, ''en últim terme una comunitat de mònades'' i, per cert, com una comunitat de tal mena que (en la seva intencionalitat mancomunada-constituent) constitueix ''un i el mateix món''. En aquest món apareixen de nou tots els Jos, però en apercepció objectivadora amb el sentit ''homes'', o homes psicofísics, com a objectes del món. | El sentit d'ésser ''món objectiu'' es constitueix en diversos nivells sobre el substrat del meu ''món'' primordial. Com a primer nivell, s'ha de destacar el nivell de constitució de l' ''altre'' o d' ''altres en general'', això és, dels egos exclosos del meu ésser propi concret (de mi com a ego ''primordial''). A l'una amb això, i per cert motivada per això, té lloc una ''superposició general dels nivells de sentit sobre el ateu món primordial'', per mitjà de la qual aquest esdevé apareixement d'un món ''objectiu'' determinat com a únic i el mateix món per a tothom, jo mateix inclòs. Així, doncs, l'''aliè en si primer'' (el primer ''No-Jo'') és l'altre Jo. I això fa constitutivament possible un nou domini infinit de una natura objectiva i un món objectiu en general, al qual pertanyen tots els altres i jo mateix. L'essència d'aquesta constitució ascendent a partir dels ''purs'' altres (que no tenen encara cap sentit mundà) implica que els per a mi ''altres'' no resten isolats, sinó que més aviat es constitueix (naturalment, en l'esfera del meu ésser propi) una comunitat de Jos que m'inclou a mi mateix com a comunitat de Jos que són els uns amb els altres i per als altres, ''en últim terme una comunitat de mònades'' i, per cert, com una comunitat de tal mena que (en la seva intencionalitat mancomunada-constituent) constitueix ''un i el mateix món''. En aquest món apareixen de nou tots els Jos, però en apercepció objectivadora amb el sentit ''homes'', o homes psicofísics, com a objectes del món. | ||
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', Med. 5, § 49 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 119).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', Med. 5, § 49 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 119).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 17:15, 21 març 2017
La intersubjectivitat
§49. Esbós del curs de l'explicació intencional de l'experiència d'altri
El sentit d'ésser món objectiu es constitueix en diversos nivells sobre el substrat del meu món primordial. Com a primer nivell, s'ha de destacar el nivell de constitució de l' altre o d' altres en general, això és, dels egos exclosos del meu ésser propi concret (de mi com a ego primordial). A l'una amb això, i per cert motivada per això, té lloc una superposició general dels nivells de sentit sobre el ateu món primordial, per mitjà de la qual aquest esdevé apareixement d'un món objectiu determinat com a únic i el mateix món per a tothom, jo mateix inclòs. Així, doncs, l'aliè en si primer (el primer No-Jo) és l'altre Jo. I això fa constitutivament possible un nou domini infinit de una natura objectiva i un món objectiu en general, al qual pertanyen tots els altres i jo mateix. L'essència d'aquesta constitució ascendent a partir dels purs altres (que no tenen encara cap sentit mundà) implica que els per a mi altres no resten isolats, sinó que més aviat es constitueix (naturalment, en l'esfera del meu ésser propi) una comunitat de Jos que m'inclou a mi mateix com a comunitat de Jos que són els uns amb els altres i per als altres, en últim terme una comunitat de mònades i, per cert, com una comunitat de tal mena que (en la seva intencionalitat mancomunada-constituent) constitueix un i el mateix món. En aquest món apareixen de nou tots els Jos, però en apercepció objectivadora amb el sentit homes, o homes psicofísics, com a objectes del món.
| Meditacions cartesianes, Med. 5, § 49 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 119). |