Diferència entre revisions de la pàgina «Quadrat d'oposicions»
De Wikisofia
m (bot: - implica que : + implica que:) |
|||
Línia 6: | Línia 6: | ||
On els [[contraris|contraris]] són A i I; els [[contradictoris|contradictoris]] A i O, I i I; els [#subcontraris subcontraris] I i O, i on entre A i I, i entre I i O s'estableix una relació de subalternació. | On els [[contraris|contraris]] són A i I; els [[contradictoris|contradictoris]] A i O, I i I; els [#subcontraris subcontraris] I i O, i on entre A i I, i entre I i O s'estableix una relació de subalternació. | ||
− | Això implica que : | + | Això implica que: |
Dos enunciats contraris no poden ser tots dos veritables alhora, però poden ser tots dos falsos ([[Recurs:Lògica: exemple d'enunciats contraris|veure exemple]]). | Dos enunciats contraris no poden ser tots dos veritables alhora, però poden ser tots dos falsos ([[Recurs:Lògica: exemple d'enunciats contraris|veure exemple]]). |
Revisió del 18:54, 10 ago 2017
Diagrama mnemotècnic, d'origen medieval, que permet determinar les relacions i les inferències immediates que s'estableixen entre enunciats categòrics. Cridant «A» als enunciats universals afirmatius, «I», als universals negatius, «I», als particulars afirmatius, i «O» als particulars negatius, es pot traçar el següent diagrama:
On els contraris són A i I; els contradictoris A i O, I i I; els [#subcontraris subcontraris] I i O, i on entre A i I, i entre I i O s'estableix una relació de subalternació.
Això implica que:
Dos enunciats contraris no poden ser tots dos veritables alhora, però poden ser tots dos falsos (veure exemple).
Dos enunciats contradictoris no poden ser tots dos veritables ni tots dos falsos; si un és veritable, l'altre és fals, i viceversa (veure exemple).
Dos enunciats subcontraris no poden ser tots dos falsos alhora, però poden ser tots dos veritables (veure exemple).
En una subordinació, el subordinat es pot deduir vàlidament del subordinant, però no al revés, de manera que si A és veritable, I també ho és, i si I és veritable, O també ho és (veure exemple).
Aquest quadre pot utilitzar-se també per determinar les relacions entre les modalitats alètiques o enunciats modals i entre enunciats deòntics. De manera que A,I,I i O poden interpretar-se de la següent manera:
A:
- Tot S és
P :
- És necessari S
- És obligatori fer S
I:
- Tot S és no-P
- És necessari no-S
- És obligatori fer no-S
I:
- Algun S és
P :
- És possible S
- Està permès fer S (facultatiu)
O:
- Algun S és no-P
- És possible no-S
- Està permès fer no-S (facultatiu)
De manera que, reinterpretant el quadre d'oposicions, tenim:
Són enunciats contraris (A i I):
Si «tot S és P» és veritable, llavors «cap S és P» és fals
Si és veritat que «p és necessari», llavors és fals que «és necessari no-p», o que «és impossible p» (veure exemple).
Si és veritat que «és obligatori fer p», llavors és fals que «és obligatori no fer no-p» (veure exemple).
Són enunciats contradictoris (A i O, I i I):
Si «tot S és P» és veritable, llavors «algun S no és P» és fals
Si «és necessari p», llavors no «és possible no-p» (veure exemple).
Si «és obligatori fer p», llavors no «està permès fer no-p» (veure exemple).
Si «cap S és P» és veritable, llavors «algun S és P» és fals
Si «és necessari no-p», llavors és fals que «és possible p» (veure exemple).
Si «és obligatori fer no-p», llavors no és veritat que «estigui permès fer p» (veure exemple).
Són enunciats subcontraris (I i O):
Si «algun S és P» és fals, llavors «algun S no és P» és veritable.
Si «és possible p» és fals, llavors «és possible no-p» és veritable (veure exemple).
Si és fals que «està permès fer p», llavors és veritat que «està permès fer no-p» (veure exemple).
Però sempre són possibles ambdues coses:
Que «algun S sigui P» i que «algun S no sigui P» ; que sigui «possible p» i que sigui «possible no-p», i que estigui permitidio «fer p» i estigui permès «fer no-p». Plantilla:Propietat