Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Hodges 2»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Recurs:Cita d'Hodges 2 a Recurs:Cita de Hodges 2) |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
El tipo de inconsistencia de que trata la lógica no es la fidelidad o la justicia o la sinceridad; es la ''compatibilidad de creencias. ''Un conjunto de creencias es consistente si las creencias son compatibles entre sí [...]: un conjunto de creencias se llama ''consistente ''si hay una posible situación que pueda hacer verdaderas todas estas creencias a la vez. El conjunto de creencias se llama ''inconsistente ''si no hay ninguna situación posible que haga verdaderas a todas las creencias al mismo tiempo. | El tipo de inconsistencia de que trata la lógica no es la fidelidad o la justicia o la sinceridad; es la ''compatibilidad de creencias. ''Un conjunto de creencias es consistente si las creencias son compatibles entre sí [...]: un conjunto de creencias se llama ''consistente ''si hay una posible situación que pueda hacer verdaderas todas estas creencias a la vez. El conjunto de creencias se llama ''inconsistente ''si no hay ninguna situación posible que haga verdaderas a todas las creencias al mismo tiempo. | ||
| − | {{TextOriginalSeparador | + | {{TextOriginalSeparador}} |
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Hodges 2|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Hodges 2|Idioma=Español}} | ||
| − | La lògica pot definir-se com l'estudi de conjunts consistents d'enunciats [...]. La lògica tracta de la consistència, però no de qualsevol classe de consistència. Per exemple, si un recolza un dia a un equip i l'endemà a un altre, direm que és vel·leïtós, però no necessàriament il·lògic. Si un sistema legal fa fàcil el divorci per al ric però difícil i humiliant per al pobre, això és injust però no il·lògic. Si una mare dóna | + | La lògica pot definir-se com l'estudi de conjunts consistents d'enunciats [...]. La lògica tracta de la consistència, però no de qualsevol classe de consistència. Per exemple, si un recolza un dia a un equip i l'endemà a un altre, direm que és vel·leïtós, però no necessàriament il·lògic. Si un sistema legal fa fàcil el divorci per al ric però difícil i humiliant per al pobre, això és injust però no il·lògic. Si una mare dóna una bufetada al seu fill perquè ha dit una mentida, i després ella mateixa menteix pel seu compte, aquesta mare obra amb duplicitat, però no cal dir que és il·lògica. |
| − | El tipus d'inconsistència que tracta la lògica no és la fidelitat o la justícia o la sinceritat; és la ''compatibilitat de creences. ''Un conjunt de creences és consistent si les creences són compatibles entre si [...]: un conjunt de creences es diu ''consistent ''si hi ha una possible situació que pugui fer veritables totes aquestes creences alhora. El conjunt de creences es diu ''inconsistent ''si no hi ha cap situació possible que faci veritables a totes les creences al mateix temps. | + | El tipus d'inconsistència del que tracta la lògica no és la fidelitat o la justícia o la sinceritat; és la ''compatibilitat de creences. ''Un conjunt de creences és consistent si les creences són compatibles entre si [...]: un conjunt de creences es diu ''consistent ''si hi ha una possible situació que pugui fer veritables totes aquestes creences alhora. El conjunt de creences es diu ''inconsistent ''si no hi ha cap situació possible que faci veritables a totes les creences al mateix temps. |
{{Ref|Ref=W. Hodges, ''Logic. An Introduction to Elementary Logic'', Penguin Books, Londres 1991, p. 13.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=W. Hodges, ''Logic. An Introduction to Elementary Logic'', Penguin Books, Londres 1991, p. 13.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 21:16, 25 oct 2016
Text original editat en castellà.
La lógica puede definirse como el estudio de conjuntos consistentes de enunciados [...]. La lógica trata de la consistencia, pero no de cualquier clase de consistencia. Por ejemplo, si uno apoya un día a un equipo y al día siguiente a otro, diremos que es veleidoso, pero no necesariamente ilógico. Si un sistema legal hace fácil el divorcio para el rico pero difícil y humillante para el pobre, esto es injusto pero no ilógico. Si una madre da un cachete a su hijo porque ha dicho una mentira, y luego ella misma miente por su cuenta, esta madre obra con doblez, pero no es preciso decir que es ilógica.
El tipo de inconsistencia de que trata la lógica no es la fidelidad o la justicia o la sinceridad; es la compatibilidad de creencias. Un conjunto de creencias es consistente si las creencias son compatibles entre sí [...]: un conjunto de creencias se llama consistente si hay una posible situación que pueda hacer verdaderas todas estas creencias a la vez. El conjunto de creencias se llama inconsistente si no hay ninguna situación posible que haga verdaderas a todas las creencias al mismo tiempo.
Text traduït al català.
La lògica pot definir-se com l'estudi de conjunts consistents d'enunciats [...]. La lògica tracta de la consistència, però no de qualsevol classe de consistència. Per exemple, si un recolza un dia a un equip i l'endemà a un altre, direm que és vel·leïtós, però no necessàriament il·lògic. Si un sistema legal fa fàcil el divorci per al ric però difícil i humiliant per al pobre, això és injust però no il·lògic. Si una mare dóna una bufetada al seu fill perquè ha dit una mentida, i després ella mateixa menteix pel seu compte, aquesta mare obra amb duplicitat, però no cal dir que és il·lògica.
El tipus d'inconsistència del que tracta la lògica no és la fidelitat o la justícia o la sinceritat; és la compatibilitat de creences. Un conjunt de creences és consistent si les creences són compatibles entre si [...]: un conjunt de creences es diu consistent si hi ha una possible situació que pugui fer veritables totes aquestes creences alhora. El conjunt de creences es diu inconsistent si no hi ha cap situació possible que faci veritables a totes les creences al mateix temps.
| W. Hodges, Logic. An Introduction to Elementary Logic, Penguin Books, Londres 1991, p. 13. |
Original en castellà
La lógica puede definirse como el estudio de conjuntos consistentes de enunciados [...]. La lógica trata de la consistencia, pero no de cualquier clase de consistencia. Por ejemplo, si uno apoya un día a un equipo y al día siguiente a otro, diremos que es veleidoso, pero no necesariamente ilógico. Si un sistema legal hace fácil el divorcio para el rico pero difícil y humillante para el pobre, esto es injusto pero no ilógico. Si una madre da un cachete a su hijo porque ha dicho una mentira, y luego ella misma miente por su cuenta, esta madre obra con doblez, pero no es preciso decir que es ilógica.
El tipo de inconsistencia de que trata la lógica no es la fidelidad o la justicia o la sinceridad; es la compatibilidad de creencias. Un conjunto de creencias es consistente si las creencias son compatibles entre sí [...]: un conjunto de creencias se llama consistente si hay una posible situación que pueda hacer verdaderas todas estas creencias a la vez. El conjunto de creencias se llama inconsistente si no hay ninguna situación posible que haga verdaderas a todas las creencias al mismo tiempo.