|
|
Línia 1: |
Línia 1: |
− | {{TextOriginal|es}} | + | {{PendentRev}} |
− | Pero aunque un atributo cualquier sea suficiente para que la sustancia sea conocida, hay, sin embargo, una propiedad principal en cada sustancia, que constituye su naturaleza y esencia, y de la cual dependen todas las demás. La extensión, en longitud, anchura y profundidad, constituye la naturaleza de la sustancia corpórea; y el pensamiento constituye la naturaleza de la sustancia pensante. Pues todo lo demás que puede ser atribuido al cuerpo, presupone la extensión, y es solamente un modo de lo extenso, como todas las propiedades que encontramos en la sustancia que piensa, no son sino maneras diferentes de pensar.
| |
− | {{TextOriginalSeparador}}
| |
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Descartes 2|Idioma=Español}}
| |
− | | |
− | Però encara que un atribut qualsevol sigui suficient perquè la substància sigui coneguda, hi ha, no obstant això, una propietat principal en cada substància, que constitueix la seva naturalesa i essència, i de la qual depenen totes les altres. L'extensió, en longitud, amplària i profunditat, constitueix la naturalesa de la substància corpòria; i el pensament constitueix la naturalesa de la substància pensant. Doncs tot la resta que pot ser atribuït al cos, pressuposa l'extensió, i és solament una manera de l'extens, com totes les propietats que trobem en la substància que pensa, no són sinó maneres diferents de pensar.
| |
− | {{Ref|Ref=Descartes, ''Los principios de la filosofía, ''I, 53 ( Editorial Reus, Madrid 1925, p. 49).|Cita=true}}
| |
− | | |
− | {{InfoWiki}}
| |