Recurs:Kant: ser no és un predicat real

Evidentment, «ser» no és un predicat real, és a dir, el concepte d'alguna cosa que pugui afegir-se al concepte d'una cosa. És simplement la posició d'una cosa o de certes determinacions en si. En el seu ús lògic no és més que la còpula d'un judici. [...] Res pot afegir-se, doncs, al concepte, que només expressa la possibilitat, pel fet de concebre el seu objecte (mitjançant l'expressió «ell és») com absolutament donat. D'aquesta manera, el real no conté més que el possible. Cent tàlers reals no posseeixen en absolut major contingut que cent tàlers possibles. [...] Des del punt de la meva situació financera, en canvi, cent tàlers reals són més que cent tàlers en el mer concepte dels mateixos (en el de la seva possibilitat), ja que, en el cas de ser real, l'objecte no només està contingut analíticament en el meu concepte, sinó que s'afegeix sintèticament a tal concepte [...], sense que els esmentats cent tàlers quedin augmentats en absolut en virtut d'aquesta existència fora del meu concepte.

Per tant, quan concebo una cosa mitjançant predicats, qualssevol que siguin la seva classe i el seu nombre [...], res s'afegeix pel fet de dir és.

Crítica de la razón pura, Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 3, sec. 4, B 627 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 504-505).

---

Original en castellà

Evidentemente, «ser» no es un predicado real, es decir, el concepto de algo que pueda añadirse al concepto de una cosa. Es simplemente la posición de una cosa o de ciertas determinaciones en sí. En su uso lógico no es más que la cópula de un juicio. [...] Nada puede añadirse, pues, al concepto, que sólo expresa la posibilidad, por el hecho de concebir su objeto (mediante la expresión «él es») como absolutamente dado. De este modo, lo real no contiene más que lo posible. Cien táleros reales no poseen en absoluto mayor contenido que cien táleros posibles. [...] Desde el punto de mi situación financiera, en cambio, cien táleros reales son más que cien táleros en el mero concepto de los mismos (en el de su posibilidad), ya que, en el caso de ser real, el objeto no sólo está contenido analíticamente en mi concepto, sino que se añade sintéticamente a tal concepto [...], sin que los mencionados cien táleros queden aumentados en absoluto en virtud de esa existencia fuera de mi concepto.

Por consiguiente, cuando concibo una cosa mediante predicados, cualesquiera que sean su clase y su número [...], nada se añade por el hecho de decir es.