Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Popper sobre falsació»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Popper sobre falsació|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Popper sobre falsació|Idioma=Español}} | ||
Anomeno «enunciat bàsic» o «proposició bàsica» a un enunciat que pot servir de premissa en una falsació empírica: breument dit, a l'enunciació d'un fet singular. | Anomeno «enunciat bàsic» o «proposició bàsica» a un enunciat que pot servir de premissa en una falsació empírica: breument dit, a l'enunciació d'un fet singular. | ||
{{Ref|Ref=Karl R. Popper, ''La lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 42.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Karl R. Popper, ''La lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 42.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:52, 24 maig 2017
Anomeno «enunciat bàsic» o «proposició bàsica» a un enunciat que pot servir de premissa en una falsació empírica: breument dit, a l'enunciació d'un fet singular.
| Karl R. Popper, La lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 42. |
Original en castellà
Llamo «enunciado básico» o «proposición básica» a un enunciado que puede servir de premisa en una falsación empírica: brevemente dicho, a la enunciación de un hecho singular.