Diferència entre revisions de la pàgina «Hesíode: cosmogonia»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} |
Revisió del 23:21, 24 maig 2017
Primer de tot va néixer Caos, després Gea (Terra) d'ample si, seient ferm de totes les coses per sempre, Tàrtar nebuloso en un racó de la terra d'amples camins i Eros, que és el més bell entre els déus immortals, relajador dels membres i que domeña, dins del seu pit, la ment i el prudent consell de tots els déus i tots els home. De Caos van néixer Èreb i la negra Nit; de la Nit, al seu torn, van néixer Èter i Dia, als quals va concebre i va donar a llum, després d'unir-se en amor amb Èreb. Gea (la Terra) primerament va engendrar, igual a si mateixa, a Urà brillant perquè la cobrís en entorn pertot arreu i fos un seient segur per als déus feliços per sempre. Va il·luminar a les grans Muntanyes, estatges graciosos de les divines nimfes, que habiten a les sinuoses muntanyes. Ella també, sense el desitjat amor, va donar a llum al mar estèril, al Pontus, bullent amb el seu onatge; i després, després d'haver jagut amb Urà, va il·luminar a Oceà de profund vòrtex, a Ceo, Criatura, Hiperión i Japeto...
Teogonía 116 (en Kirk, G.S. y Raven, J.E., Los filósofos presocráticos, Gredos, Madrid 1969, p. 43-44). |
Original en castellà
Antes que nada nació Caos, después Gea (Tierra) de ancho seno, asiento firme de todas las cosas para siempre, Tártaro nebuloso en un rincón de la tierra de anchos caminos y Eros, que es el más hermoso entre los dioses inmortales, relajador de los miembros y que domeña, dentro de su pecho, la mente y el prudente consejo de todos los dioses y todos los hombre. De Caos nacieron Erebo y la negra Noche; de la Noche, a su vez, nacieron Éter y Día, a los que concibió y dio a luz, tras unirse en amor con Erebo. Gea (la Tierra) primeramente engendró, igual a sí misma, a Urano brillante para que la cubriera en derredor por todas partes y fuera un asiento seguro para los dioses felices por siempre. Alumbró a las grandes Montañas, moradas graciosas de las divinas ninfas, que habitan en los sinuosos montes. Ella también, sin el deseado amor, dio a luz al mar estéril, al Ponto, hirviente con su oleaje; y después, tras haber yacido con Urano, alumbró a Océano de profundo vórtice, a Ceo, Crío, Hiperión y Japeto...