Diferència entre revisions de la pàgina «Morris Cohen i Ernest Nagel»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Morris Cohen i Ernest Nagel|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Morris Cohen i Ernest Nagel|Idioma=Español}} | ||
«Un exemple molt citat d'aquest mètode és el descobriment del planeta Neptú per Adams i Le Verrier. S'havia estudiat el moviment del planeta Urà amb ajuda de les teories de Newton, i es bosquejó la seva òrbita en la suposició que el Sol i els planetes interiors a ella eren els únics cossos que influïen. Però les posicions de Neptú obtingudes per càlcul no coincidien amb les observades. Suposant que aquestes diferències [''residu del fenomen''] podrien explicar-se per l'acció gravitacional d'un planeta exterior a l'òrbita d'Urà, es va calcular la posició de tal planeta hipotètic (la conducta del qual s'ajustaria als principis comuns de la mecànica celeste) [''part que se sap per induccions anteriors''], prenent com a base per al càlcul les pertorbacions en el moviment d'Urà. En les rodalies del lloc calculat va ser descobert, en efecte, el planeta Neptú [en 1846, com a ''antecedent restant'']. Aquest descobriment s'acredita per aquest motiu al mètode dels residus». | «Un exemple molt citat d'aquest mètode és el descobriment del planeta Neptú per Adams i Le Verrier. S'havia estudiat el moviment del planeta Urà amb ajuda de les teories de Newton, i es bosquejó la seva òrbita en la suposició que el Sol i els planetes interiors a ella eren els únics cossos que influïen. Però les posicions de Neptú obtingudes per càlcul no coincidien amb les observades. Suposant que aquestes diferències [''residu del fenomen''] podrien explicar-se per l'acció gravitacional d'un planeta exterior a l'òrbita d'Urà, es va calcular la posició de tal planeta hipotètic (la conducta del qual s'ajustaria als principis comuns de la mecànica celeste) [''part que se sap per induccions anteriors''], prenent com a base per al càlcul les pertorbacions en el moviment d'Urà. En les rodalies del lloc calculat va ser descobert, en efecte, el planeta Neptú [en 1846, com a ''antecedent restant'']. Aquest descobriment s'acredita per aquest motiu al mètode dels residus». | ||
{{Ref|Ref=Morris Cohen y Ernest Nagel, ''Introducción a la lógica y al método científico'', 2 vols., Amorrortu, Buenos Aires 1979, vol. 2, p. 87-88; Irving M. Copi, ''Introducción a la lógica'', Eudeba, Buenos Aires 1962, p. 341.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Morris Cohen y Ernest Nagel, ''Introducción a la lógica y al método científico'', 2 vols., Amorrortu, Buenos Aires 1979, vol. 2, p. 87-88; Irving M. Copi, ''Introducción a la lógica'', Eudeba, Buenos Aires 1962, p. 341.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:55, 24 maig 2017
«Un exemple molt citat d'aquest mètode és el descobriment del planeta Neptú per Adams i Le Verrier. S'havia estudiat el moviment del planeta Urà amb ajuda de les teories de Newton, i es bosquejó la seva òrbita en la suposició que el Sol i els planetes interiors a ella eren els únics cossos que influïen. Però les posicions de Neptú obtingudes per càlcul no coincidien amb les observades. Suposant que aquestes diferències [residu del fenomen] podrien explicar-se per l'acció gravitacional d'un planeta exterior a l'òrbita d'Urà, es va calcular la posició de tal planeta hipotètic (la conducta del qual s'ajustaria als principis comuns de la mecànica celeste) [part que se sap per induccions anteriors], prenent com a base per al càlcul les pertorbacions en el moviment d'Urà. En les rodalies del lloc calculat va ser descobert, en efecte, el planeta Neptú [en 1846, com a antecedent restant]. Aquest descobriment s'acredita per aquest motiu al mètode dels residus».
| Morris Cohen y Ernest Nagel, Introducción a la lógica y al método científico, 2 vols., Amorrortu, Buenos Aires 1979, vol. 2, p. 87-88; Irving M. Copi, Introducción a la lógica, Eudeba, Buenos Aires 1962, p. 341. |
Original en castellà
«Un ejemplo muy citado de este método es el descubrimiento del planeta Neptuno por Adams y Le Verrier. Se había estudiado el movimiento del planeta Urano con ayuda de las teorías de Newton, y se bosquejó su órbita en la suposición de que el Sol y los planetas interiores a ella eran los únicos cuerpos que influían. Pero las posiciones de Neptuno obtenidas por cálculo no coincidían con las observadas. Suponiendo que estas diferencias [residuo del fenómeno] podrían explicarse por la acción gravitacional de un planeta exterior a la órbita de Urano, se calculó la posición de tal planeta hipotético (cuya conducta se ajustaría a los principios comunes de la mecánica celeste) [parte que se sabe por inducciones anteriores], tomando como base para el cálculo las perturbaciones en el movimiento de Urano. En las cercanías del lugar calculado fue descubierto, en efecto, el planeta Neptuno [en 1846, como antecedente restante]. Dicho descubrimiento se acredita por ese motivo al método de los residuos».