Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Freud 5»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Freud 5|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Freud 5|Idioma=Español}} | ||
Com primer arribem a establir una característica del ''jo ''pròpiament dit, quan és possible diferenciar-ho del ''això'' i del ''super jo'', és considerant la seva relació amb la part més extensa i superficial de l'aparell anímic, a la qual donem el nom de sistema percepció-consciencia. Aquest sistema està tornat cap al món exterior, facilita les percepcions del mateix i en ell neix, durant la seva funció, el fenomen de la consciència. [...] El ''jo ''no és, de totes maneres, més que una part del ''això ''adequadament transformada per la proximitat del món exterior, prenyada de perills. | Com primer arribem a establir una característica del ''jo ''pròpiament dit, quan és possible diferenciar-ho del ''això'' i del ''super jo'', és considerant la seva relació amb la part més extensa i superficial de l'aparell anímic, a la qual donem el nom de sistema percepció-consciencia. Aquest sistema està tornat cap al món exterior, facilita les percepcions del mateix i en ell neix, durant la seva funció, el fenomen de la consciència. [...] El ''jo ''no és, de totes maneres, més que una part del ''això ''adequadament transformada per la proximitat del món exterior, prenyada de perills. | ||
{{Ref|Ref=S. Freud, ''Nuevas aportaciones al psiconálisis'', en ''Obras completas'', 3 vols., Biblioteca Nueva, Madrid 1968, vol. 2, p. 914.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=S. Freud, ''Nuevas aportaciones al psiconálisis'', en ''Obras completas'', 3 vols., Biblioteca Nueva, Madrid 1968, vol. 2, p. 914.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:21, 24 maig 2017
Com primer arribem a establir una característica del jo pròpiament dit, quan és possible diferenciar-ho del això i del super jo, és considerant la seva relació amb la part més extensa i superficial de l'aparell anímic, a la qual donem el nom de sistema percepció-consciencia. Aquest sistema està tornat cap al món exterior, facilita les percepcions del mateix i en ell neix, durant la seva funció, el fenomen de la consciència. [...] El jo no és, de totes maneres, més que una part del això adequadament transformada per la proximitat del món exterior, prenyada de perills.
| S. Freud, Nuevas aportaciones al psiconálisis, en Obras completas, 3 vols., Biblioteca Nueva, Madrid 1968, vol. 2, p. 914. |
Original en castellà
Como primero llegamos a establecer una característica del yo propiamente dicho, en cuanto es posible diferenciarlo del ello y del super yo, es considerando su relación con la parte más extensa y superficial del aparato anímico, a la que damos el nombre de sistema percepción-conciencia. Este sistema está vuelto hacia el mundo exterior, facilita las percepciones del mismo y en él nace, durante su función, el fenómeno de la conciencia. [...] El yo no es, de todos modos, más que una parte del ello adecuadamente transformada por la proximidad del mundo exterior, preñada de peligros.