Diferència entre revisions de la pàgina «Cita V. Camps 2»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita V. Camps 2|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita V. Camps 2|Idioma=Español}} | ||
Els principis i les finalitats absolutes no estan al servei de l'home que viu supeditat a un temps, a un lloc i a unes circumstàncies, on res pot tenir validesa ''a priori''. L'ètica no parla per a l'home que hauria de ser, sinó per a l'home que és i davant el qual s'obre un ventall de possibilitats. | Els principis i les finalitats absolutes no estan al servei de l'home que viu supeditat a un temps, a un lloc i a unes circumstàncies, on res pot tenir validesa ''a priori''. L'ètica no parla per a l'home que hauria de ser, sinó per a l'home que és i davant el qual s'obre un ventall de possibilitats. | ||
{{Ref|Ref=V. Camps, ''La imaginación ética'', Seix Barral 1983, p. 215.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=V. Camps, ''La imaginación ética'', Seix Barral 1983, p. 215.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:57, 24 maig 2017
Els principis i les finalitats absolutes no estan al servei de l'home que viu supeditat a un temps, a un lloc i a unes circumstàncies, on res pot tenir validesa a priori. L'ètica no parla per a l'home que hauria de ser, sinó per a l'home que és i davant el qual s'obre un ventall de possibilitats.
| V. Camps, La imaginación ética, Seix Barral 1983, p. 215. |
Original en castellà
Los principios y los fines absolutos no están al servicio del hombre que vive supeditado a un tiempo, a un lugar y a unas circunstancias, donde nada puede tener validez a priori. La ética no habla para el hombre que debería ser, sino para el hombre que es y ante el que se abre un abanico de posibilidades.