Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàs d'Aquino: significats de ser»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "''Els filòsofs medievals''" a "''Los filósofos medievales''") |
|||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
}} | }} | ||
És de saber que «ser» (''esse'') té dues accepcions. Una és la de la quiditat mateixa o naturalesa de la cosa; així es diu que la definició és una proposició que significa què és l'ésser; la definició, en efecte, significa la quiditat de la cosa. Una altra és la de l'acte de l'essència, com el viure, que és l'ésser per als vivents, és l'acte de l'ànima; no el segon acte que és l'operació, sinó l'acte primer. En la tercera accepció es diu ser al que significa la veritat de la composició a les proposicions, conforme a la qual cosa «és» es diu còpula; pres així, es troba en l'enteniment que compon i divideix, quant al seu ser complet, però es funda en l'ésser de la cosa, que és l'acte de l'essència, com s'ha dit més amunt en tractar de la veritat. | És de saber que «ser» (''esse'') té dues accepcions. Una és la de la quiditat mateixa o naturalesa de la cosa; així es diu que la definició és una proposició que significa què és l'ésser; la definició, en efecte, significa la quiditat de la cosa. Una altra és la de l'acte de l'essència, com el viure, que és l'ésser per als vivents, és l'acte de l'ànima; no el segon acte que és l'operació, sinó l'acte primer. En la tercera accepció es diu ser al que significa la veritat de la composició a les proposicions, conforme a la qual cosa «és» es diu còpula; pres així, es troba en l'enteniment que compon i divideix, quant al seu ser complet, però es funda en l'ésser de la cosa, que és l'acte de l'essència, com s'ha dit més amunt en tractar de la veritat. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Comentari als quatre llibres de les sentències'', llibre 1, d. 33, c.1, a.1 (en C. Fernández, '' | + | {{Ref|Ref=''Comentari als quatre llibres de les sentències'', llibre 1, d. 33, c.1, a.1 (en C. Fernández, ''Los filósofos medievales'', 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 246).|Títol=Comentari als quatre llibres de les sentències'', llibre 1, d. 33, c.1, a.1 (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 12:50, 28 set 2016
És de saber que «ser» (esse) té dues accepcions. Una és la de la quiditat mateixa o naturalesa de la cosa; així es diu que la definició és una proposició que significa què és l'ésser; la definició, en efecte, significa la quiditat de la cosa. Una altra és la de l'acte de l'essència, com el viure, que és l'ésser per als vivents, és l'acte de l'ànima; no el segon acte que és l'operació, sinó l'acte primer. En la tercera accepció es diu ser al que significa la veritat de la composició a les proposicions, conforme a la qual cosa «és» es diu còpula; pres així, es troba en l'enteniment que compon i divideix, quant al seu ser complet, però es funda en l'ésser de la cosa, que és l'acte de l'essència, com s'ha dit més amunt en tractar de la veritat.
| Comentari als quatre llibres de les sentències, llibre 1, d. 33, c.1, a.1 (en C. Fernández, Los filósofos medievales, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 246). |
Original en castellà
Es de saber que «ser» (esse) tiene dos acepciones. Una es la de la quididad misma o naturaleza de la cosa; así se dice que la definición es una proposición que significa qué es el ser; la definición, en efecto, significa la quididad de la cosa. Otra es la del acto de la esencia, como el vivir, que es el ser para los vivientes, es el acto del alma; no el segundo acto que es la operación, sino el acto primero. En la tercera acepción se llama ser al que significa la verdad de la composición a las proposiciones, conforme a lo cual «es» se llama cópula; tomado así, se halla en el entendimiento que compone y divide, en cuanto a su ser completo, pero se funda en el ser de la cosa, que es el acto de la esencia, como se ha dicho más arriba al tratar de la verdad.
Comentario a los cuatro libros de las sentencias, libro 1, d. 33, c.1, a.1 (en C. Fernández, Los filósofos medievales, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 246).