Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Malinowski: definició de mite»

De Wikisofia

(adding es)
Línia 1: Línia 1:
 +
{{TextOriginal|es}}
 +
Enfocado en lo que tiene de vivo, el mito no es una explicación destinada a satisfacer una curiosidad científica, sino un relato que hace revivir una realidad original y que responde a una profunda necesidad religiosa, a aspiraciones morales, a coacciones e imperativos de orden social, e incluso a exigencias prácticas. En las civilizaciones primitivas el mito desempeña una función indispensable: expresa, realza y codifica las creencias; salvaguarda los principios morales y los impone; garantiza la eficacia de las ceremonias rituales y ofrece reglas prácticas para el uso del hombre. El mito es, pues, un elemento esencial de la civilización humana; lejos de ser una vana fábula, es, por el contrario, una realidad viviente a la que no se deja de recurrir; no es en modo alguno una teoría abstracta o un desfile de imágenes, sino una verdadera codificación de la religión primitiva y de la sabiduría práctica [...]. Todos estos relatos son para los indígenas la expresión de una realidad original, mayor y más llena de sentido que la actual, y que determina la vida inmediata, las actividades y los destinos de la humanidad. El conocimiento que el hombre tiene de esta realidad le revela el sentido de los ritos y de los preceptos de orden moral, al mismo tiempo que el modo de cumplirlos.
 +
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Malinowski: definició de mite|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Malinowski: definició de mite|Idioma=Español}}
 
Enfocat en el que té de viu, el mite no és una explicació destinada a satisfer una curiositat científica, sinó un relat que fa reviure una realitat original i que respon a una profunda necessitat religiosa, a aspiracions morals, a coaccions i imperatius d'ordre social, i fins i tot a exigències pràctiques. En les civilitzacions primitives el mite exerceix una funció indispensable: expressa, realça i codifica les creences; salvaguarda els principis morals i els imposa; garanteix l'eficàcia de les cerimònies rituals i ofereix regles pràctiques per a l'ús de l'home. El mite és, doncs, un element essencial de la civilització humana; lluny de ser una vana rondalla, és, per contra, una realitat vivent a la qual no es deixa de recórrer; no és de cap manera una teoria abstracta o una desfilada d'imatges, sinó una veritable codificació de la religió primitiva i de la saviesa pràctica [...]. Tots aquests relats són per als indígenes l'expressió d'una realitat original, major i més plena de sentit que l'actual, i que determina la vida immediata, les activitats i les destinacions de la humanitat. El coneixement que l'home té d'aquesta realitat li revela el sentit dels ritus i dels preceptes d'ordre moral, al mateix temps que la manera de complir-los.
 
Enfocat en el que té de viu, el mite no és una explicació destinada a satisfer una curiositat científica, sinó un relat que fa reviure una realitat original i que respon a una profunda necessitat religiosa, a aspiracions morals, a coaccions i imperatius d'ordre social, i fins i tot a exigències pràctiques. En les civilitzacions primitives el mite exerceix una funció indispensable: expressa, realça i codifica les creences; salvaguarda els principis morals i els imposa; garanteix l'eficàcia de les cerimònies rituals i ofereix regles pràctiques per a l'ús de l'home. El mite és, doncs, un element essencial de la civilització humana; lluny de ser una vana rondalla, és, per contra, una realitat vivent a la qual no es deixa de recórrer; no és de cap manera una teoria abstracta o una desfilada d'imatges, sinó una veritable codificació de la religió primitiva i de la saviesa pràctica [...]. Tots aquests relats són per als indígenes l'expressió d'una realitat original, major i més plena de sentit que l'actual, i que determina la vida immediata, les activitats i les destinacions de la humanitat. El coneixement que l'home té d'aquesta realitat li revela el sentit dels ritus i dels preceptes d'ordre moral, al mateix temps que la manera de complir-los.
 
{{Ref|Ref=''Magia ciencia y religión,'' citado por Mircea Eliade en ''Mito y realidad, ''Guadarrama, Madrid 1978, p.26-27.|Títol=Magia ciencia y religión,'' citado por Mircea Eliade en ''Mito y realidad, |Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Magia ciencia y religión,'' citado por Mircea Eliade en ''Mito y realidad, ''Guadarrama, Madrid 1978, p.26-27.|Títol=Magia ciencia y religión,'' citado por Mircea Eliade en ''Mito y realidad, |Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 09:45, 17 set 2016

Text original editat en castellà.


Enfocado en lo que tiene de vivo, el mito no es una explicación destinada a satisfacer una curiosidad científica, sino un relato que hace revivir una realidad original y que responde a una profunda necesidad religiosa, a aspiraciones morales, a coacciones e imperativos de orden social, e incluso a exigencias prácticas. En las civilizaciones primitivas el mito desempeña una función indispensable: expresa, realza y codifica las creencias; salvaguarda los principios morales y los impone; garantiza la eficacia de las ceremonias rituales y ofrece reglas prácticas para el uso del hombre. El mito es, pues, un elemento esencial de la civilización humana; lejos de ser una vana fábula, es, por el contrario, una realidad viviente a la que no se deja de recurrir; no es en modo alguno una teoría abstracta o un desfile de imágenes, sino una verdadera codificación de la religión primitiva y de la sabiduría práctica [...]. Todos estos relatos son para los indígenas la expresión de una realidad original, mayor y más llena de sentido que la actual, y que determina la vida inmediata, las actividades y los destinos de la humanidad. El conocimiento que el hombre tiene de esta realidad le revela el sentido de los ritos y de los preceptos de orden moral, al mismo tiempo que el modo de cumplirlos.


Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).


Enfocat en el que té de viu, el mite no és una explicació destinada a satisfer una curiositat científica, sinó un relat que fa reviure una realitat original i que respon a una profunda necessitat religiosa, a aspiracions morals, a coaccions i imperatius d'ordre social, i fins i tot a exigències pràctiques. En les civilitzacions primitives el mite exerceix una funció indispensable: expressa, realça i codifica les creences; salvaguarda els principis morals i els imposa; garanteix l'eficàcia de les cerimònies rituals i ofereix regles pràctiques per a l'ús de l'home. El mite és, doncs, un element essencial de la civilització humana; lluny de ser una vana rondalla, és, per contra, una realitat vivent a la qual no es deixa de recórrer; no és de cap manera una teoria abstracta o una desfilada d'imatges, sinó una veritable codificació de la religió primitiva i de la saviesa pràctica [...]. Tots aquests relats són per als indígenes l'expressió d'una realitat original, major i més plena de sentit que l'actual, i que determina la vida immediata, les activitats i les destinacions de la humanitat. El coneixement que l'home té d'aquesta realitat li revela el sentit dels ritus i dels preceptes d'ordre moral, al mateix temps que la manera de complir-los.

Magia ciencia y religión, citado por Mircea Eliade en Mito y realidad, Guadarrama, Madrid 1978, p.26-27.

Original en castellà

Enfocado en lo que tiene de vivo, el mito no es una explicación destinada a satisfacer una curiosidad científica, sino un relato que hace revivir una realidad original y que responde a una profunda necesidad religiosa, a aspiraciones morales, a coacciones e imperativos de orden social, e incluso a exigencias prácticas. En las civilizaciones primitivas el mito desempeña una función indispensable: expresa, realza y codifica las creencias; salvaguarda los principios morales y los impone; garantiza la eficacia de las ceremonias rituales y ofrece reglas prácticas para el uso del hombre. El mito es, pues, un elemento esencial de la civilización humana; lejos de ser una vana fábula, es, por el contrario, una realidad viviente a la que no se deja de recurrir; no es en modo alguno una teoría abstracta o un desfile de imágenes, sino una verdadera codificación de la religión primitiva y de la sabiduría práctica [...]. Todos estos relatos son para los indígenas la expresión de una realidad original, mayor y más llena de sentido que la actual, y que determina la vida inmediata, las actividades y los destinos de la humanidad. El conocimiento que el hombre tiene de esta realidad le revela el sentido de los ritos y de los preceptos de orden moral, al mismo tiempo que el modo de cumplirlos.