Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita sobre Habermas de R. Gabás»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - " al com " a " al qual ")
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita sobre Habermas de R. Gabás|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita sobre Habermas de R. Gabás|Idioma=Español}}
  
Habermas creu que en tot discurs es fa operant la idea del parlar pur, del raonament com a tal, orientat a un consens racional (no forçat) entre els parlants. I defensa justament que en cada discurs s'anticipa el final del procés d'investigació. Es basa per a això en el fet indubtable que la ciència aspira a enunciats ''universalment valguts''. Tals enunciats volen forjar-se en els discursos. Un enunciat admès com a veritable en un discurs és aquell al com assisteixen totes les «raons» i que no està refutat per cap «raó»; o sigui, és un enunciat acceptat per tots els participants en la discussió. Per Habermas, un enunciat d'aquest tipus vindria a expressar el següent: «Tots estem d'acord en això». La qual cosa implica un reconeixement recíproc de tots els interlocutors a través d'una afirmació determinada. En dir en un discurs «"p" és veritable», fem com si tots els homes que existeixen o puguin existir s'haguessin unit al consens. I aquesta referència implícita a un enunciat compartit per ''tots'' significa per Habermas l'anticipació del final del procés d'investigació. Tal anticipació equival a la idea que «tots els homes consenteixen en alguna cosa», és a dir, a la idea que tots els homes es reconeixen i uneixen entre si a través del parlar racional (a través dels enunciats reconeguts per raons).
+
Habermas creu que en tot discurs es fa operant la idea del parlar pur, del raonament com a tal, orientat a un consens racional (no forçat) entre els parlants. I defensa justament que en cada discurs s'anticipa el final del procés d'investigació. Es basa per a això en el fet indubtable que la ciència aspira a enunciats ''universalment valguts''. Tals enunciats volen forjar-se en els discursos. Un enunciat admès com a veritable en un discurs és aquell al qual assisteixen totes les «raons» i que no està refutat per cap «raó»; o sigui, és un enunciat acceptat per tots els participants en la discussió. Per Habermas, un enunciat d'aquest tipus vindria a expressar el següent: «Tots estem d'acord en això». La qual cosa implica un reconeixement recíproc de tots els interlocutors a través d'una afirmació determinada. En dir en un discurs «"p" és veritable», fem com si tots els homes que existeixen o puguin existir s'haguessin unit al consens. I aquesta referència implícita a un enunciat compartit per ''tots'' significa per Habermas l'anticipació del final del procés d'investigació. Tal anticipació equival a la idea que «tots els homes consenteixen en alguna cosa», és a dir, a la idea que tots els homes es reconeixen i uneixen entre si a través del parlar racional (a través dels enunciats reconeguts per raons).
 
{{Ref|Ref=R. Gabás, ''J. Habermas: dominio técnico y comunidad lingüística'', Ariel, Barcelona 1980, p. 263.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=R. Gabás, ''J. Habermas: dominio técnico y comunidad lingüística'', Ariel, Barcelona 1980, p. 263.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 16:40, 19 set 2015

Habermas creu que en tot discurs es fa operant la idea del parlar pur, del raonament com a tal, orientat a un consens racional (no forçat) entre els parlants. I defensa justament que en cada discurs s'anticipa el final del procés d'investigació. Es basa per a això en el fet indubtable que la ciència aspira a enunciats universalment valguts. Tals enunciats volen forjar-se en els discursos. Un enunciat admès com a veritable en un discurs és aquell al qual assisteixen totes les «raons» i que no està refutat per cap «raó»; o sigui, és un enunciat acceptat per tots els participants en la discussió. Per Habermas, un enunciat d'aquest tipus vindria a expressar el següent: «Tots estem d'acord en això». La qual cosa implica un reconeixement recíproc de tots els interlocutors a través d'una afirmació determinada. En dir en un discurs «"p" és veritable», fem com si tots els homes que existeixen o puguin existir s'haguessin unit al consens. I aquesta referència implícita a un enunciat compartit per tots significa per Habermas l'anticipació del final del procés d'investigació. Tal anticipació equival a la idea que «tots els homes consenteixen en alguna cosa», és a dir, a la idea que tots els homes es reconeixen i uneixen entre si a través del parlar racional (a través dels enunciats reconeguts per raons).

R. Gabás, J. Habermas: dominio técnico y comunidad lingüística, Ariel, Barcelona 1980, p. 263.

Original en castellà

Habermas cree que en todo discurso se hace operante la idea del hablar puro, del razonamiento como tal, orientado a un consenso racional (no forzado) entre los parlantes. Y defiende justamente que en cada discurso se anticipa el final del proceso de investigación. Se basa para ello en el hecho indudable de que la ciencia aspira a enunciados universalmente validos. Tales enunciados quieren forjarse en los discursos. Un enunciado admitido como verdadero en un discurso es aquel al cual asisten todas las «razones» y que no está refutado por ninguna «razón»; o sea, es un enunciado aceptado por todos los participantes en la discusión. Para Habermas, un enunciado de este tipo vendría a expresar lo siguiente: «Todos estamos de acuerdo en esto». Lo cual implica un reconocimiento recíproco de todos los interlocutores a través de una afirmación determinada. Al decir en un discurso «"p" es verdadero», hacemos como si todos los hombres que existen o puedan existir se hubieran unido al consenso. Y esta referencia implícita a un enunciado compartido por todos significa para Habermas la anticipación del final del proceso de investigación. Tal anticipación equivale a la idea de que «todos los hombres consienten en algo», es decir, a la idea de que todos los hombres se reconocen y unen entre sí a través del hablar racional (a través de los enunciados reconocidos por razones).