Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de J. Mosterín»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de J. Mosterín|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de J. Mosterín|Idioma=Español}} | ||
| − | Fulano diu: «Sé que vaig deixar tancada la porta. Tinc el costum de tancar-la sempre que surto i, en aquest cas concret, | + | Fulano diu: «Sé que vaig deixar tancada la porta. Tinc el costum de tancar-la sempre que surto i, en aquest cas concret, recordo perfectament d'haver-la tancat». Anem a casa seva i comprovem que la porta està tancada. I acceptem que sabia que va deixar la porta tancada. Estic segur que aquesta nit plourà. Mai plou a la nit en aquesta estació de l'any. No hi ha ni un núvol en el cel. El servei meteorològic anuncia sequera aguda. Dic: «Pots deixar estesa la roba. Sé que no plourà aquesta nit». I no plou. Comento. «Sabia que no anava a ploure». Tothom acceptarà que, efectivament, ho sabia. |
{{Ref|Ref=J. Mosterín, ''Racionalidad y acción humana'', Alianza, Madrid 1978, p. 125.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J. Mosterín, ''Racionalidad y acción humana'', Alianza, Madrid 1978, p. 125.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 00:42, 26 set 2015
Fulano diu: «Sé que vaig deixar tancada la porta. Tinc el costum de tancar-la sempre que surto i, en aquest cas concret, recordo perfectament d'haver-la tancat». Anem a casa seva i comprovem que la porta està tancada. I acceptem que sabia que va deixar la porta tancada. Estic segur que aquesta nit plourà. Mai plou a la nit en aquesta estació de l'any. No hi ha ni un núvol en el cel. El servei meteorològic anuncia sequera aguda. Dic: «Pots deixar estesa la roba. Sé que no plourà aquesta nit». I no plou. Comento. «Sabia que no anava a ploure». Tothom acceptarà que, efectivament, ho sabia.
| J. Mosterín, Racionalidad y acción humana, Alianza, Madrid 1978, p. 125. |
Original en castellà
Fulano dice: «Sé que dejé cerrada la puerta. Tengo la costumbre de cerrarla siempre que salgo y, en este caso concreto, me acuerdo perfectamente de haberla cerrado». Vamos a su casa y comprobamos que la puerta está cerrada. Y aceptamos que sabía que dejó la puerta cerrada. Estoy seguro de que esta noche no va a llover. Nunca llueve por la noche en esta estación del año. No hay ni una nube en el cielo. El servicio meteorológico anuncia sequía aguda. Digo: «Puedes dejar tendida la ropa. Sé que no va a llover esta noche». Y no llueve. Comento. «Sabía que no iba a llover». Todo el mundo aceptará que, efectivamente, lo sabía.