Diferència entre revisions de la pàgina «Fet social»
De Wikisofia
Línia 2: | Línia 2: | ||
Segons [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], per qui la [[sociologia|sociologia]] és l'estudi dels fets socials, són els fenòmens socials pròpiament dits, que defineix com a maneres de pensar, sentir i obrar, independents de l'[[individu|individu]] al que coaccionen a actuar d'una forma determinada ([[Recurs:Durkheim, Émile: què és un fet social?|veure text]]). No són ni [[fenomen|fenòmens]] de tipus orgànic ni de tipus [[Psicologia|psicològic]], sinó una classe qualitativament diferent; el ''substrat'' que els sosté no és l'individu, sinó la col·lectivitat; són la ''matèria'' pròpia de la sociologia. (Exemple: Les normes jurídiques, morals, els dogmes religiosos, el sistema financer, els grans moviments d'entusiasme, d'indignació que es produeixen en una assemblea, els costums socials, etc.). | Segons [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], per qui la [[sociologia|sociologia]] és l'estudi dels fets socials, són els fenòmens socials pròpiament dits, que defineix com a maneres de pensar, sentir i obrar, independents de l'[[individu|individu]] al que coaccionen a actuar d'una forma determinada ([[Recurs:Durkheim, Émile: què és un fet social?|veure text]]). No són ni [[fenomen|fenòmens]] de tipus orgànic ni de tipus [[Psicologia|psicològic]], sinó una classe qualitativament diferent; el ''substrat'' que els sosté no és l'individu, sinó la col·lectivitat; són la ''matèria'' pròpia de la sociologia. (Exemple: Les normes jurídiques, morals, els dogmes religiosos, el sistema financer, els grans moviments d'entusiasme, d'indignació que es produeixen en una assemblea, els costums socials, etc.). | ||
+ | Veure també [[Recurs:Rocher,_Guy:_l'acció_social_segons_Durkheim|l'acció social segons Durkheim]]. | ||
+ | |||
+ | [[acció social]] | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Sociologia | |Etiqueta=Sociologia |
Revisió del 21:19, 22 ago 2015
Segons Durkheim, per qui la sociologia és l'estudi dels fets socials, són els fenòmens socials pròpiament dits, que defineix com a maneres de pensar, sentir i obrar, independents de l'individu al que coaccionen a actuar d'una forma determinada (veure text). No són ni fenòmens de tipus orgànic ni de tipus psicològic, sinó una classe qualitativament diferent; el substrat que els sosté no és l'individu, sinó la col·lectivitat; són la matèria pròpia de la sociologia. (Exemple: Les normes jurídiques, morals, els dogmes religiosos, el sistema financer, els grans moviments d'entusiasme, d'indignació que es produeixen en una assemblea, els costums socials, etc.).
Veure també l'acció social segons Durkheim.