Tetraktys

(del grec τετραϰτύς, tetraktys, que designa la figura triangular formada per la representació de la suma dels quatre primers nombres naturals: 1 + 2 + 3 + 4 = 10 que era considerada pels pitagòrics com una figura sagrada, i per la qual feien els seus juraments)

Segons la filosofia pitagòrica el nombre és la base ontològica fonamental i el seu origen és el un, encara que no entès en el sentit merament quantitatiu: tot és un. Però el un, quan oposat a un altre, és dos, i aquesta alternança donada per l'oposició entre l'un i l'altre defineix pròpiament el nombre, la base del qual és, doncs, l'oposició entre imparell-parell entesa com a tensió entre límit i il·limitat. Però si el dos representa una tensió, el tres és una nova unitat entre els oposats (un i un altre), encara que una unificació des de la perspectiva del límit o de l'imparell, mentre que el quatre és una nova unitat de la dualitat amb si mateixa (2 + 2). La sèrie d'aquests primers quatre nombres té com suma 10, que en la seva mística dels nombres els pitagòrics el consideraven com un nombre perfecte, i que era representat per la τετραϰτύς, ja que, a més, amb només aquests quatre nombres i les seves respectives relacions es pot expressar tota l'harmonia musical.