Diferència entre revisions de la pàgina «Hegel: autoconsciència i raó»
De Wikisofia
| Línia 4: | Línia 4: | ||
La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat. | La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat. | ||
| − | {{Ref|Ref=G.W.F. Hegel,'' | + | {{Ref|Ref=G.W.F. Hegel,'' Fenomenología del espíritu'', FCE, México 1971, p. 143-144.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:58, 31 ago 2015
Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és una altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per vegada primera [...]; la consciència té ara la certesa d'experimentar-se solament en ell.
La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat.
| G.W.F. Hegel, Fenomenología del espíritu, FCE, México 1971, p. 143-144. |