Marca (trace)

Segons Jacques Derrida, la diferència i l'absència són condicions necessàries perquè existeixi el signe. Segons ell no pot produir-se la significació si no es dóna una diferència entre el significant i el significat.

D'altra banda, cal que el significat es trobi pròpiament absent. Per tant la condició real és que la presència del significat resulti mínimament diferida. A Derrida li sembla obvi que significant i significat coincidirien si no sobrevingués una diferència. De la mateixa manera constata que de no ocórrer l'absència -o almenys la «presència diferida»- del significat no podria tenir lloc cap significació. En tots dos casos deixaria d'haver-hi signe perquè sense diferència i sense absència sí que hi hauria unitat. En realitat succeeix que ni la diferència entre tots dos, ni l'absència -o en tot cas la presència «diferida»- del significat, es presenten mai en estat pur. Aquest fenomen és explicable perquè ni en l'un ni en l'altre pot ser una realitat única. Sempre han de sobrevenir junts, i per això significant i significat persisteixen al llarg d'el temps.

Pot dir-se que la presència de cadascun «marca» l'altre i viceversa. Així es produeix en tots dos, per tant, la «trace». Però gràcies a aquest marcatge recíproc, en el si de les pràctiques significatives habituals els significants designen els significats.

Segons Derrida les paraules adquireixen sentit a partir dels conceptes i aquests de les paraules perquè tant paraules com a conceptes participen en un complex entramat històric de diferències, absències i «presències diferides» que, d'altra banda, mai han arribat a donar-se en estat pur. La conseqüència més important d'això és que la paraula plena ni ha existit ni existirà mai. És a dir, que l'anhel d'un signe que sigui plenament descriptiu -o el d'un llenguatge que s'adeqüi sense fissures a la realitat- es revela un somni impossible.

Vegeu desconstrucció, logocentrisme i différance.