Diferència entre revisions de la pàgina «Dialèctica, moments de la»
De Wikisofia
m (bot: -Veure també +Vegeu també) |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
Són les tres fases o etapes que travessa el procés o moviment de la [[dialèctica|dialèctica]] del sistema de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. Es denominen, tradicionalment, [[tesi]], [[antítesi]] i [[síntesi]], que són termes que Hegel normalment no utilitza i són, més aviat, expressions emprades per [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]]. Hegel atribueix aquesta tríada de noms i conceptes a l'antic pensament grec i al pensament cristià primitiu. El primer és característic de l'[[enteniment|enteniment]], el segon és el moviment pròpiament dialèctic i el tercer és el propi de la [[raó|raó]]. En les obres de Hegel apareixen més freqüentment altres noms: simplicitat, escissió i reconciliació; o immediatesa, [[alienació|alienació]] i unitat intervinguda. | Són les tres fases o etapes que travessa el procés o moviment de la [[dialèctica|dialèctica]] del sistema de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. Es denominen, tradicionalment, [[tesi]], [[antítesi]] i [[síntesi]], que són termes que Hegel normalment no utilitza i són, més aviat, expressions emprades per [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]]. Hegel atribueix aquesta tríada de noms i conceptes a l'antic pensament grec i al pensament cristià primitiu. El primer és característic de l'[[enteniment|enteniment]], el segon és el moviment pròpiament dialèctic i el tercer és el propi de la [[raó|raó]]. En les obres de Hegel apareixen més freqüentment altres noms: simplicitat, escissió i reconciliació; o immediatesa, [[alienació|alienació]] i unitat intervinguda. | ||
− | + | Vegeu també [[Aufhebung |''Aufhebung'']]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 23:11, 9 ago 2017
Són les tres fases o etapes que travessa el procés o moviment de la dialèctica del sistema de Hegel. Es denominen, tradicionalment, tesi, antítesi i síntesi, que són termes que Hegel normalment no utilitza i són, més aviat, expressions emprades per Fichte. Hegel atribueix aquesta tríada de noms i conceptes a l'antic pensament grec i al pensament cristià primitiu. El primer és característic de l'enteniment, el segon és el moviment pròpiament dialèctic i el tercer és el propi de la raó. En les obres de Hegel apareixen més freqüentment altres noms: simplicitat, escissió i reconciliació; o immediatesa, alienació i unitat intervinguda.
Vegeu també Aufhebung.