Diferència entre revisions de la pàgina «Molinisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "infalible" a "infal·lible") |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[Image:molina.jpg|thumb|Luis de Molina]] | [[Image:molina.jpg|thumb|Luis de Molina]] | ||
− | Doctrina del jesuïta espanyol, Luis de Molina (1535-1600), professor a Coïmbra i Évora (Portugal), que defensa en la seva obra ''Liberi Arbitrii cum Gratiae des, Divina Prescientia, Providentia, Praedestinatione et Reprobatione Concòrdia'' [Concòrdia del lliure albir amb els dons de la gràcia, la presciència, providència, predestinació i reprovació divines] (1588) | + | Doctrina del jesuïta espanyol, Luis de Molina (1535-1600), professor a Coïmbra i Évora (Portugal), que defensa en la seva obra ''Liberi Arbitrii cum Gratiae des, Divina Prescientia, Providentia, Praedestinatione et Reprobatione Concòrdia'' [Concòrdia del lliure albir amb els dons de la gràcia, la presciència, providència, predestinació i reprovació divines] (1588), que el coneixement previ i infal·lible que Déu té de tots els actes humans no predetermina l'acció i la voluntat humanes. El nucli de la qüestió és l'anomenada «ciència mitjana» per part de Déu, és a dir, el coneixement que Déu té, no ja del determinat a l'existència en el passat, present o futur, ni del merament [[possible|possible]] però que no ha existit ni existirà, sinó dels ''futurs contingents lliures'': Déu preveu des de tota l'eternitat la decisió humana i, acceptada aquesta decisió, decreta la gràcia necessària (''gratia congrua'') i l'existència de tot el necessari perquè l'home la dugui a terme. |
Altres cèlebres escolàstics, com el cardenal [[Autor:Bellarmino, sant Roberto|Bellarmino]] i [[Autor:Suárez, Francisco|Suárez]] van sostenir la mateixa tesi. | Altres cèlebres escolàstics, com el cardenal [[Autor:Bellarmino, sant Roberto|Bellarmino]] i [[Autor:Suárez, Francisco|Suárez]] van sostenir la mateixa tesi. |
Revisió del 17:17, 23 feb 2018
Doctrina del jesuïta espanyol, Luis de Molina (1535-1600), professor a Coïmbra i Évora (Portugal), que defensa en la seva obra Liberi Arbitrii cum Gratiae des, Divina Prescientia, Providentia, Praedestinatione et Reprobatione Concòrdia [Concòrdia del lliure albir amb els dons de la gràcia, la presciència, providència, predestinació i reprovació divines] (1588), que el coneixement previ i infal·lible que Déu té de tots els actes humans no predetermina l'acció i la voluntat humanes. El nucli de la qüestió és l'anomenada «ciència mitjana» per part de Déu, és a dir, el coneixement que Déu té, no ja del determinat a l'existència en el passat, present o futur, ni del merament possible però que no ha existit ni existirà, sinó dels futurs contingents lliures: Déu preveu des de tota l'eternitat la decisió humana i, acceptada aquesta decisió, decreta la gràcia necessària (gratia congrua) i l'existència de tot el necessari perquè l'home la dugui a terme.
Altres cèlebres escolàstics, com el cardenal Bellarmino i Suárez van sostenir la mateixa tesi.
Enllaç: