Diferència entre revisions de la pàgina «Bataille, Georges»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Suma" a "Summa") |
m (Text de reemplaçament - "lógica" a "lògica") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Bataille | |Cognom=Bataille | ||
}} | }} | ||
| − | Escriptor assagista francès, nascut a Billo, Puy-de-Dôme. Els seus estudis en l'Ecole des Chartes, de París, on es gradua en 1922, i a l'Escola Superior d'Estudis Hispànics, de Madrid, on acudeix en 1923, li serveixen per guanyar-se la vida com a numismàtic a la Biblioteca Nacional de París, on ingressa en 1924. El seu contacte amb la filosofia ve de les lectures de [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]], realitzades en 1923, i de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] en 1929. La seva obra, preferentment literària - assajos, sol dir-se, que semblen novel·les i que no arriben a ser-ho- entra en el terreny de la filosofia, en l'àmbit propi del corrent posestructuralista francesa, l'exponent principal de la qual és [[Autor:Derrida, Jacques|Derrida]], i la preocupació central del qual és investigar per què es vincula la racionalitat amb la paraula escrita, i posar en evidència el rerefons d'irracionalitat que hi ha en aquesta creença i la crítica total al concepte de [[subjecte |subjecte]]. La seva obra filosòficament més important la formen ''L'experiència interior'' (1843), ''El culpable'' (1944) i ''Sobre Nietzsche'' (1945), llibres escrits durant l'ocupació alemanya, ''Summa | + | Escriptor assagista francès, nascut a Billo, Puy-de-Dôme. Els seus estudis en l'Ecole des Chartes, de París, on es gradua en 1922, i a l'Escola Superior d'Estudis Hispànics, de Madrid, on acudeix en 1923, li serveixen per guanyar-se la vida com a numismàtic a la Biblioteca Nacional de París, on ingressa en 1924. El seu contacte amb la filosofia ve de les lectures de [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]], realitzades en 1923, i de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] en 1929. La seva obra, preferentment literària - assajos, sol dir-se, que semblen novel·les i que no arriben a ser-ho- entra en el terreny de la filosofia, en l'àmbit propi del corrent posestructuralista francesa, l'exponent principal de la qual és [[Autor:Derrida, Jacques|Derrida]], i la preocupació central del qual és investigar per què es vincula la racionalitat amb la paraula escrita, i posar en evidència el rerefons d'irracionalitat que hi ha en aquesta creença i la crítica total al concepte de [[subjecte |subjecte]]. La seva obra filosòficament més important la formen ''L'experiència interior'' (1843), ''El culpable'' (1944) i ''Sobre Nietzsche'' (1945), llibres escrits durant l'ocupació alemanya, ''Summa ateològica I ''(1954), i ''Summa ateològica II ''(1961). |
Hi ha en el seu pensament una constant presència de l'angoixa, l'horror, la negativitat, la referència a la mort i sobretot a la ceguesa, trets que tenen a veure, pel que sembla, amb les desgràcies viscudes en la seva infància: no són alguna cosa diferent i aliè al pensament i la vida racional, sinó el seu veritable rerefons o el punt on necessàriament arriben. Al seu entendre, la filosofia de Hegel, per exemple, cúspide del pensament occidental que pot considerar-se com un procés d'il·luminació creixent, no pot sinó arribar a un punt de total foscor i absència de coneixement: la llum cega, perquè fa veure amb claredat que el coneixement és absència de coneixement. Tant l'ull com l'enteniment tenen alguna cosa en comú, un punt cec, diu; però el de l'enteniment és tal que en el moment de major visió fa que tot el coneixement es perdi en ell. I així «Una vegada aconseguit el no saber, el saber absolut no és més que un coneixement entre uns altres» ([[Recurs:cita - referència Bataille|veure referència]]). | Hi ha en el seu pensament una constant presència de l'angoixa, l'horror, la negativitat, la referència a la mort i sobretot a la ceguesa, trets que tenen a veure, pel que sembla, amb les desgràcies viscudes en la seva infància: no són alguna cosa diferent i aliè al pensament i la vida racional, sinó el seu veritable rerefons o el punt on necessàriament arriben. Al seu entendre, la filosofia de Hegel, per exemple, cúspide del pensament occidental que pot considerar-se com un procés d'il·luminació creixent, no pot sinó arribar a un punt de total foscor i absència de coneixement: la llum cega, perquè fa veure amb claredat que el coneixement és absència de coneixement. Tant l'ull com l'enteniment tenen alguna cosa en comú, un punt cec, diu; però el de l'enteniment és tal que en el moment de major visió fa que tot el coneixement es perdi en ell. I així «Una vegada aconseguit el no saber, el saber absolut no és més que un coneixement entre uns altres» ([[Recurs:cita - referència Bataille|veure referència]]). | ||
Revisió del 12:30, 12 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «Georges Bataille» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bataille, Georges».
Escriptor assagista francès, nascut a Billo, Puy-de-Dôme. Els seus estudis en l'Ecole des Chartes, de París, on es gradua en 1922, i a l'Escola Superior d'Estudis Hispànics, de Madrid, on acudeix en 1923, li serveixen per guanyar-se la vida com a numismàtic a la Biblioteca Nacional de París, on ingressa en 1924. El seu contacte amb la filosofia ve de les lectures de Nietzsche, realitzades en 1923, i de Hegel en 1929. La seva obra, preferentment literària - assajos, sol dir-se, que semblen novel·les i que no arriben a ser-ho- entra en el terreny de la filosofia, en l'àmbit propi del corrent posestructuralista francesa, l'exponent principal de la qual és Derrida, i la preocupació central del qual és investigar per què es vincula la racionalitat amb la paraula escrita, i posar en evidència el rerefons d'irracionalitat que hi ha en aquesta creença i la crítica total al concepte de subjecte. La seva obra filosòficament més important la formen L'experiència interior (1843), El culpable (1944) i Sobre Nietzsche (1945), llibres escrits durant l'ocupació alemanya, Summa ateològica I (1954), i Summa ateològica II (1961).
Hi ha en el seu pensament una constant presència de l'angoixa, l'horror, la negativitat, la referència a la mort i sobretot a la ceguesa, trets que tenen a veure, pel que sembla, amb les desgràcies viscudes en la seva infància: no són alguna cosa diferent i aliè al pensament i la vida racional, sinó el seu veritable rerefons o el punt on necessàriament arriben. Al seu entendre, la filosofia de Hegel, per exemple, cúspide del pensament occidental que pot considerar-se com un procés d'il·luminació creixent, no pot sinó arribar a un punt de total foscor i absència de coneixement: la llum cega, perquè fa veure amb claredat que el coneixement és absència de coneixement. Tant l'ull com l'enteniment tenen alguna cosa en comú, un punt cec, diu; però el de l'enteniment és tal que en el moment de major visió fa que tot el coneixement es perdi en ell. I així «Una vegada aconseguit el no saber, el saber absolut no és més que un coneixement entre uns altres» (veure referència).
Són particularment interessants els seus escrits sobre estètica i sobre erotisme.
Va fundar les revistes «Documents» (1929-1930) i «Critiqui» (1946) i la societat secreta «Acéphale» (1936-1939).