Diferència entre revisions de la pàgina «Hug de Sant Víctor»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Autor:Hugo de Sant Víctor a Autor:Hug de Sant Víctor) |
m (Text de reemplaçament - "victorinos" a "victorins") |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Hugo de Sant Víctor | |Nom=Hugo de Sant Víctor | ||
}} | }} | ||
| − | Un dels principals [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]] del s. XII i el més famós dels anomenats «[[Victorinos | | + | Un dels principals [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]] del s. XII i el més famós dels anomenats «[[Victorinos |victorins]]»; és considerat un savi universal. Nascut a Saxònia, es converteix a París en deixeble de [[Autor:Champeaux, Guillem d'|Guillem de Champeaux]], i li succeeix en la direcció de l'Escola de Saint-Victor. Les seves obres de major importància són ''Didascalicon de studio legendi'', una enciclopèdia del saber dels segles anteriors, i ''Misteris de la fe cristiana'', espècie de suma del saber medieval. Intervé en la disputa entre els dialèctics i els teòlegs, valorant el saber de les [[arts liberals|arts liberals]], a les quals considera fonament del coneixement, encara que les subordina a la ciència de la [[teologia|teologia]]. En el ''Didascalicon ''distingeix quatre parts en la filosofia: teòrica, pràctica, mecànica i lògica. Entre les arts ''mecàniques'', contraposades a les ''liberals'', enumera l'art tèxtil, la milícia i l'arquitectura, la navegació, l'agricultura, la caça i la pesca, la medicina i, en últim lloc, el teatre. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=hugosvic.gif | |Imatge=hugosvic.gif | ||
Revisió del 22:50, 5 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «Hugo de Sant Víctor» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hug de Sant Víctor». Un dels principals escolàstics del s. XII i el més famós dels anomenats «victorins»; és considerat un savi universal. Nascut a Saxònia, es converteix a París en deixeble de Guillem de Champeaux, i li succeeix en la direcció de l'Escola de Saint-Victor. Les seves obres de major importància són Didascalicon de studio legendi, una enciclopèdia del saber dels segles anteriors, i Misteris de la fe cristiana, espècie de suma del saber medieval. Intervé en la disputa entre els dialèctics i els teòlegs, valorant el saber de les arts liberals, a les quals considera fonament del coneixement, encara que les subordina a la ciència de la teologia. En el Didascalicon distingeix quatre parts en la filosofia: teòrica, pràctica, mecànica i lògica. Entre les arts mecàniques, contraposades a les liberals, enumera l'art tèxtil, la milícia i l'arquitectura, la navegació, l'agricultura, la caça i la pesca, la medicina i, en últim lloc, el teatre.