Diferència entre revisions de la pàgina «Bessarion, cardenal Basili»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Pletón" a "Plethon") |
m (Text de reemplaçament - "Pleton" a "Plethon") |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Bessarion | |Cognom=Bessarion | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof, teòleg i humanista, nascut a Trebisonda (Trabzon, Turquia). Un dels savis bizantins traslladats a Itàlia amb ocasió, primer, del concili de Ferrara-Florència (1439) i, després, de la caiguda de Constantinoble (1453), nomenat cardenal de l'Església per Eugenio IV. Va ser un dels principals responsables de l'inici del [[Renaixement|Renaixement]] platònic a Itàlia, que arribarà a la seva plenitud amb l' [[Acadèmia florentina|Acadèmia de Florència]]. Deixeble de [[Autor:Plethon, Georgios Gemisto|Georgios Gemistos | + | Filòsof, teòleg i humanista, nascut a Trebisonda (Trabzon, Turquia). Un dels savis bizantins traslladats a Itàlia amb ocasió, primer, del concili de Ferrara-Florència (1439) i, després, de la caiguda de Constantinoble (1453), nomenat cardenal de l'Església per Eugenio IV. Va ser un dels principals responsables de l'inici del [[Renaixement|Renaixement]] platònic a Itàlia, que arribarà a la seva plenitud amb l' [[Acadèmia florentina|Acadèmia de Florència]]. Deixeble de [[Autor:Plethon, Georgios Gemisto|Georgios Gemistos Plethon]] (1355-ca.1452), defensor de [[Autor:Plató|Plató]] en la polèmica amb Georgios Scholarios Gennadio (també conegut com a Jordi Curtesi 1405-ca. 1472), defensor d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], intenta harmonitzar ambdues postures. Així, escriu, contra Jordi de Trebisonda, o Trapezuncio (1395-1486), ''In calumniatorem Platonis'' [Contra el calumniador de Plató]), però, d'altra banda, tradueix la ''Metafísica ''d'Aristòtil. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Bessarion.png | |Imatge=Bessarion.png |
Revisió del 21:40, 29 març 2015
Avís: El títol a mostrar «Basilio Bessarion» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bessarion, cardenal Basili».
Filòsof, teòleg i humanista, nascut a Trebisonda (Trabzon, Turquia). Un dels savis bizantins traslladats a Itàlia amb ocasió, primer, del concili de Ferrara-Florència (1439) i, després, de la caiguda de Constantinoble (1453), nomenat cardenal de l'Església per Eugenio IV. Va ser un dels principals responsables de l'inici del Renaixement platònic a Itàlia, que arribarà a la seva plenitud amb l' Acadèmia de Florència. Deixeble de Georgios Gemistos Plethon (1355-ca.1452), defensor de Plató en la polèmica amb Georgios Scholarios Gennadio (també conegut com a Jordi Curtesi 1405-ca. 1472), defensor d' Aristòtil, intenta harmonitzar ambdues postures. Així, escriu, contra Jordi de Trebisonda, o Trapezuncio (1395-1486), In calumniatorem Platonis [Contra el calumniador de Plató]), però, d'altra banda, tradueix la Metafísica d'Aristòtil.