Diferència entre revisions de la pàgina «Caràcter»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "objetivable" a "objectivable") |
m (bot: - i super jo|super jo]] + i superjò|superjò]]) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
En [[psicologia|psicologia]], s'empra sobretot a les àrees pertanyents a la [[psicologia clínica|psicologia clínica]] i dinàmica, i a la psiquiatria, i es defineix com una configuració o conjunt de trets permanents que constitueixen la peculiaritat psicològica d'un [[individu|individu]]. El problema que aquí es presenta és si i fins a quin punt són aquests trets objectivables i mesurables mitjançant [[test|tests]] o proves experimentals, de manera que puguem afirmar que coneixem realment les característiques que determinen l'aspecte emotiu, volitiu i moral de la [[personalitat|personalitat]] d'un individu. Al caràcter de vegades l'hi identifica amb la personalitat global; però és possible considerar-ho com un aspecte de la mateixa, en el sentit indicat, diferenciant-ho també del temperament, que és la base [[instint|instintiva]] i vital de la [[personalitat|personalitat]]. Les diverses teories tradicionals sobre els tipus de caràcter, més o menys basades en estudis experimentals, reben el nom de [[caracterologia|caracterologia]]. En la psicologia actual, no obstant això, ni el terme ni el concepte són massa vigents, degut sobretot a la tendència establerta pel [[conductisme|conductisme]] de no estudiar, en sentit estricte, més que el comportament observable. | En [[psicologia|psicologia]], s'empra sobretot a les àrees pertanyents a la [[psicologia clínica|psicologia clínica]] i dinàmica, i a la psiquiatria, i es defineix com una configuració o conjunt de trets permanents que constitueixen la peculiaritat psicològica d'un [[individu|individu]]. El problema que aquí es presenta és si i fins a quin punt són aquests trets objectivables i mesurables mitjançant [[test|tests]] o proves experimentals, de manera que puguem afirmar que coneixem realment les característiques que determinen l'aspecte emotiu, volitiu i moral de la [[personalitat|personalitat]] d'un individu. Al caràcter de vegades l'hi identifica amb la personalitat global; però és possible considerar-ho com un aspecte de la mateixa, en el sentit indicat, diferenciant-ho també del temperament, que és la base [[instint|instintiva]] i vital de la [[personalitat|personalitat]]. Les diverses teories tradicionals sobre els tipus de caràcter, més o menys basades en estudis experimentals, reben el nom de [[caracterologia|caracterologia]]. En la psicologia actual, no obstant això, ni el terme ni el concepte són massa vigents, degut sobretot a la tendència establerta pel [[conductisme|conductisme]] de no estudiar, en sentit estricte, més que el comportament observable. | ||
| − | En la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], el caràcter no es refereix exclusivament al [[jo|jo]] conscient de l'individu, sinó que està configurat per les diverses interaccions existents entre el jo, el [[jo, això i | + | En la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], el caràcter no es refereix exclusivament al [[jo|jo]] conscient de l'individu, sinó que està configurat per les diverses interaccions existents entre el jo, el [[jo, això i superjò|superjò]] i l'això, i la història de la [[libido|libido]] personal, l'educació i la influència de l'ambient. [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] i Karl Abraham, deixeble immediat seu, van desenvolupar cinc caràcters concrets directament relacionats amb les fases de la sexualitat infantil i una fixació en les mateixes: caràcter oral, caràcter anal, caràcter uretral, caràcter fàl·lic i caràcter genital. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 09:54, 10 ago 2017
(del grec χαρακτήρ, kharaktér, marca, senyal imprès, i de χαράςςω, kharasso, encunyar, gravar) Etimològicament, empremta, petjada, senyal o marca. En general, conjunt de propietats, o característiques, amb què identifiquem alguna cosa. El terme s'usa preferentment en contextos psicològics, però també en els ètics, referit al valor moral de les persones o als diversos tipus morals.
En psicologia, s'empra sobretot a les àrees pertanyents a la psicologia clínica i dinàmica, i a la psiquiatria, i es defineix com una configuració o conjunt de trets permanents que constitueixen la peculiaritat psicològica d'un individu. El problema que aquí es presenta és si i fins a quin punt són aquests trets objectivables i mesurables mitjançant tests o proves experimentals, de manera que puguem afirmar que coneixem realment les característiques que determinen l'aspecte emotiu, volitiu i moral de la personalitat d'un individu. Al caràcter de vegades l'hi identifica amb la personalitat global; però és possible considerar-ho com un aspecte de la mateixa, en el sentit indicat, diferenciant-ho també del temperament, que és la base instintiva i vital de la personalitat. Les diverses teories tradicionals sobre els tipus de caràcter, més o menys basades en estudis experimentals, reben el nom de caracterologia. En la psicologia actual, no obstant això, ni el terme ni el concepte són massa vigents, degut sobretot a la tendència establerta pel conductisme de no estudiar, en sentit estricte, més que el comportament observable.
En la psicoanàlisi, el caràcter no es refereix exclusivament al jo conscient de l'individu, sinó que està configurat per les diverses interaccions existents entre el jo, el superjò i l'això, i la història de la libido personal, l'educació i la influència de l'ambient. Freud i Karl Abraham, deixeble immediat seu, van desenvolupar cinc caràcters concrets directament relacionats amb les fases de la sexualitat infantil i una fixació en les mateixes: caràcter oral, caràcter anal, caràcter uretral, caràcter fàl·lic i caràcter genital.