Diferència entre revisions de la pàgina «Leibniz: les mònades»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "dad " a "tat ") |
m (Text de reemplaçament - "indistinguibles" a "indistingibles") |
||
Línia 33: | Línia 33: | ||
8 | 8 | ||
− | És necessari, no obstant això, que les Mònades posseeixin algunes qualitats; en un altre cas no serien ni tan sols Éssers. I si les substàncies simples no diferissin per les seves qualitats, no hi hauria mitjà d'adonar-se de cap canvi en les coses; ja que el que hi ha en el compost no pot venir sinó dels ingredients simples; i les Mònades, no tenint qualitats, serien | + | És necessari, no obstant això, que les Mònades posseeixin algunes qualitats; en un altre cas no serien ni tan sols Éssers. I si les substàncies simples no diferissin per les seves qualitats, no hi hauria mitjà d'adonar-se de cap canvi en les coses; ja que el que hi ha en el compost no pot venir sinó dels ingredients simples; i les Mònades, no tenint qualitats, serien indistingibles les uneixis de les altres, ja que tampoc difereixen en quantitat. I per conseqüència, suposat el ple cada lloc no rebria mai en el moviment més que l'equivalent del que havia tingut, i un estat de coses seria indistinguible d'un altre. [...] |
{{Ref|Ref=''Monadología ''(Orbis, Barcelona 1983, selecció dels paràgrafs 1-8).}} | {{Ref|Ref=''Monadología ''(Orbis, Barcelona 1983, selecció dels paràgrafs 1-8).}} | ||
{{Propietat | {{Propietat |
Revisió del 21:50, 23 abr 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia 1
La Mònada de la qual parlarem aquí, no és una altra cosa que una substància simple, que forma part dels compostos; simple, és a dir, sense parts. (Teodicea, § 10).
2
És necessari que hi hagi substàncies simples, ja que hi ha compostes; perquè el compost no és una altra cosa que un munt o aggregatum de simples.
3
Allí on no hi ha parts no hi ha, per conseqüència, ni extensió, ni figura, ni divisibilitat possibles. I a aquestes Mònades són els veritables Àtoms de la Naturalesa i, en una paraula, els Elements de les coses.
7
No hi ha mitjà tampoc d'explicar com una Mònada pogués ser alterada, o canviada en el seu interior per alguna altra criatura; doncs no se li pot traslladar res, ni concebre en ella cap moviment intern que pugui ser excitat, dirigit, augmentat o disminuït dins d'ella, com ocorre en els compostos, on hi ha canvi entre les parts. Les Mònades no tenen finestres, per les quals alguna cosa pugui entrar o sortir en elles. Els accidents no poden separar-se, ni sortir fora de les substàncies, com feien en uns altres temps les espècies sensibles dels escolàstics. Per tant, ni una substància, ni un accident pot entrar des de fora en una Mònada.
8
És necessari, no obstant això, que les Mònades posseeixin algunes qualitats; en un altre cas no serien ni tan sols Éssers. I si les substàncies simples no diferissin per les seves qualitats, no hi hauria mitjà d'adonar-se de cap canvi en les coses; ja que el que hi ha en el compost no pot venir sinó dels ingredients simples; i les Mònades, no tenint qualitats, serien indistingibles les uneixis de les altres, ja que tampoc difereixen en quantitat. I per conseqüència, suposat el ple cada lloc no rebria mai en el moviment més que l'equivalent del que havia tingut, i un estat de coses seria indistinguible d'un altre. [...]
Monadología (Orbis, Barcelona 1983, selecció dels paràgrafs 1-8). |
Original en castellà
1
La Mónada de la que hablaremos aquí, no es otra cosa que una substancia simple, que forma parte de los compuestos; simple, es decir, sin partes. (Teodicea, § 10).
2
Es necesario que haya substancias simples, puesto que hay compuestas; porque lo compuesto no es otra cosa que un montón o aggregatum de simples.
3
Allí donde no hay partes no hay, por consecuencia, ni extensión, ni figura, ni divisibilidad posibles. Y a estas Mónadas son los verdaderos Átomos de la Naturaleza y, en una palabra, los Elementos de las cosas.
7
No hay medio tampoco de explicar cómo una Mónada pudiera ser alterada, o cambiada en su interior por alguna otra criatura; pues no se le puede transponer nada, ni concebir en ella ningún movimiento interno que pueda ser excitado, dirigido, aumentado o disminuido dentro de ella, como ocurre en los compuestos, donde hay cambio entre las partes. Las Mónadas no tienen ventanas, por las cuales alguna cosa pueda entrar o salir en ellas. Los accidentes no pueden separarse, ni salir fuera de las substancias, como hacían en otros tiempos las especies sensibles de los escolásticos. Por tanto, ni una substancia, ni un accidente puede entrar desde fuera en una Mónada.
8
Es necesario, sin embargo, que las Mónadas posean algunas cualidades; en otro caso no serían ni siquiera Seres. Y si las substancias simples no difirieran por sus cualidades, no habría medio de darse cuenta de ningún cambio en las cosas; puesto que lo que hay en lo compuesto no puede venir sino de los ingredientes simples; y las Mónadas, no teniendo cualidades, serían indistinguibles las unas de las otras, puesto que tampoco difieren en cantidad. Y por consecuencia, supuesto lo lleno cada lugar no recibiría nunca en el movimiento más que el equivalente de lo que había tenido, y un estado de cosas sería indistinguible de otro. [...]