Diferència entre revisions de la pàgina «Connotació»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "intensión" a "intensió") |
m (bot: -cusi +cosa) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Aspecte o part del [[significat|significat]] d'un [[terme|terme]]. S'ha usat com a equivalent a [[comprensió|comprensió]], [[designació|designació]] o intensió d'un terme, però actualment (per influx decisiu de Bloomfield, sobretot) es refereix al fet que determinades paraules o termes tendeixen a provocar en els parlants un efecte aurèola emotiu, que rep de vegades el nom de ''significat emotiu'' (relació paraula/parlant), que es distingeix del significat descriptiu (relació paraula/ | + | Aspecte o part del [[significat|significat]] d'un [[terme|terme]]. S'ha usat com a equivalent a [[comprensió|comprensió]], [[designació|designació]] o intensió d'un terme, però actualment (per influx decisiu de Bloomfield, sobretot) es refereix al fet que determinades paraules o termes tendeixen a provocar en els parlants un efecte aurèola emotiu, que rep de vegades el nom de ''significat emotiu'' (relació paraula/parlant), que es distingeix del significat descriptiu (relació paraula/cosa), i que, de fet, suposa una ampliació d'aquest últim perquè se li afegeix un efecte emotiu. És, en definitiva, una característica d'un terme a mig camí de la [[semàntica|semàntica]] i la [[pragmàtica|pragmàtica]]. Descriuen la mateixa realitat els termes «ferm» i «obstinat», «cavaller» i «senyor», però els segons afegeixen un efecte emotiu al significat dels primers. La connotació o efecte emotiu de les paraules s'utilitza específicament en el llenguatge publicitari. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 18:26, 16 set 2017
Aspecte o part del significat d'un terme. S'ha usat com a equivalent a comprensió, designació o intensió d'un terme, però actualment (per influx decisiu de Bloomfield, sobretot) es refereix al fet que determinades paraules o termes tendeixen a provocar en els parlants un efecte aurèola emotiu, que rep de vegades el nom de significat emotiu (relació paraula/parlant), que es distingeix del significat descriptiu (relació paraula/cosa), i que, de fet, suposa una ampliació d'aquest últim perquè se li afegeix un efecte emotiu. És, en definitiva, una característica d'un terme a mig camí de la semàntica i la pragmàtica. Descriuen la mateixa realitat els termes «ferm» i «obstinat», «cavaller» i «senyor», però els segons afegeixen un efecte emotiu al significat dels primers. La connotació o efecte emotiu de les paraules s'utilitza específicament en el llenguatge publicitari.