Diferència entre revisions de la pàgina «Individual, coneixement de l'»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Aquino, Tomàs de" a "Auino, Tomàs d'") |
m (Text de reemplaçament - "Auino" a "Aquino") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Qüestió epistemològica que els filòsofs medievals formulaven de la següent manera: si, segons [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], només hi ha ciència i coneixement de l'universal, és possible conèixer l'individual i singular en qualitat de tal? Els [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]] van debatre intensament aquesta qüestió i van establir fonamentalment dues opinions dispars: (1) atès que l'[[individuació|principi d'individuació]] és la matèria (''matèria signata quantitate''), no és possible conèixer directament la [[substància|substància]] individual, ja que la [[matèria|matèria]], segons Aristòtil, és opaca a l'enteniment, i de per si mateix no és intel·ligible; la substància individual, llavors, només pot conèixer-se per via indirecta, a saber, tenint en compte l'element formal o l'[[essència|essència]] que informa a la matèria (opinió de [[Autor: | + | Qüestió epistemològica que els filòsofs medievals formulaven de la següent manera: si, segons [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], només hi ha ciència i coneixement de l'universal, és possible conèixer l'individual i singular en qualitat de tal? Els [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]] van debatre intensament aquesta qüestió i van establir fonamentalment dues opinions dispars: (1) atès que l'[[individuació|principi d'individuació]] és la matèria (''matèria signata quantitate''), no és possible conèixer directament la [[substància|substància]] individual, ja que la [[matèria|matèria]], segons Aristòtil, és opaca a l'enteniment, i de per si mateix no és intel·ligible; la substància individual, llavors, només pot conèixer-se per via indirecta, a saber, tenint en compte l'element formal o l'[[essència|essència]] que informa a la matèria (opinió de [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]]; (2) atès que la individuació no es deu a la matèria, ni a res diferent de la cosa mateixa, sinó que consisteix solament en l'última realitat o actualitat de la [[forma|forma]], és possible conèixer intel·lectualment el singular d'una manera immediata, perquè tota forma és summament intel·ligible (opinió de [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 19:20, 21 març 2015
Qüestió epistemològica que els filòsofs medievals formulaven de la següent manera: si, segons Aristòtil, només hi ha ciència i coneixement de l'universal, és possible conèixer l'individual i singular en qualitat de tal? Els escolàstics van debatre intensament aquesta qüestió i van establir fonamentalment dues opinions dispars: (1) atès que l'principi d'individuació és la matèria (matèria signata quantitate), no és possible conèixer directament la substància individual, ja que la matèria, segons Aristòtil, és opaca a l'enteniment, i de per si mateix no és intel·ligible; la substància individual, llavors, només pot conèixer-se per via indirecta, a saber, tenint en compte l'element formal o l'essència que informa a la matèria (opinió de Tomàs d'Aquino; (2) atès que la individuació no es deu a la matèria, ni a res diferent de la cosa mateixa, sinó que consisteix solament en l'última realitat o actualitat de la forma, és possible conèixer intel·lectualment el singular d'una manera immediata, perquè tota forma és summament intel·ligible (opinió de Duns Escot).