Individual, coneixement de l'

Qüestió epistemològica que els filòsofs medievals formulaven de la següent manera: si, segons Aristòtil, només hi ha ciència i coneixement de l'universal, és possible conèixer l'individual i singular en qualitat de tal? Els escolàstics van debatre intensament aquesta qüestió i van establir fonamentalment dues opinions dispars: (1) atès que l'principi d'individuació és la matèria (matèria signata quantitate), no és possible conèixer directament la substància individual, ja que la matèria, segons Aristòtil, és opaca a l'enteniment, i de per si mateix no és intel·ligible; la substància individual, llavors, només pot conèixer-se per via indirecta, a saber, tenint en compte l'element formal o l'essència que informa a la matèria (opinió de Tomàs d'Aquino; (2) atès que la individuació no es deu a la matèria, ni a res diferent de la cosa mateixa, sinó que consisteix solament en l'última realitat o actualitat de la forma, és possible conèixer intel·lectualment el singular d'una manera immediata, perquè tota forma és summament intel·ligible (opinió de Duns Escot).