Diferència entre revisions de la pàgina «Hug de Sant Víctor»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Guillem de|" a "Guillem d'|") |
m (Text de reemplaçament - "Sajonia" a "Saxònia") |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Hugo de Sant Víctor | |Nom=Hugo de Sant Víctor | ||
}} | }} | ||
| − | Un dels principals [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]] del s. XII i el més famós dels anomenats «[[Victorinos |victorinos]]»; és considerat un savi universal. Nascut en | + | Un dels principals [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]] del s. XII i el més famós dels anomenats «[[Victorinos |victorinos]]»; és considerat un savi universal. Nascut en Saxònia, es converteix a París en deixeble de [[Autor:Champeaux, Guillem d'|Guillem de Champeaux]], i li succeeix en la direcció de l'Escola de Saint-Victor. Les seves obres de major importància són ''Didascalicon de studio legendi'', una enciclopèdia del saber dels segles anteriors, i ''Misteris de la fe cristiana'', espècie de suma del saber medieval. Intervé en la disputa entre els dialèctics i els teòlegs, valorant el saber de les [[arts liberals|arts liberals]], a les quals considera fonament del coneixement, encara que les subordina a la ciència de la [[teologia|teologia]]. En el ''Didascalicon ''distingeix quatre parts en la filosofia: teòrica, pràctica, mecànica i lògica. Entre les arts ''mecàniques'', contraposades a les ''liberals'', enumera l'art tèxtil, la milícia i l'arquitectura, la navegació, l'agricultura, la caça i la pesca, la medicina i, en últim lloc, el teatre. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=hugosvic.gif | |Imatge=hugosvic.gif | ||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Saxònia |
|Incert=Si | |Incert=Si | ||
}} | }} | ||
Revisió del 14:30, 17 març 2015
Avís: El títol a mostrar «Hugo de Sant Víctor» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hug de Sant Víctor». Un dels principals escolàstics del s. XII i el més famós dels anomenats «victorinos»; és considerat un savi universal. Nascut en Saxònia, es converteix a París en deixeble de Guillem de Champeaux, i li succeeix en la direcció de l'Escola de Saint-Victor. Les seves obres de major importància són Didascalicon de studio legendi, una enciclopèdia del saber dels segles anteriors, i Misteris de la fe cristiana, espècie de suma del saber medieval. Intervé en la disputa entre els dialèctics i els teòlegs, valorant el saber de les arts liberals, a les quals considera fonament del coneixement, encara que les subordina a la ciència de la teologia. En el Didascalicon distingeix quatre parts en la filosofia: teòrica, pràctica, mecànica i lògica. Entre les arts mecàniques, contraposades a les liberals, enumera l'art tèxtil, la milícia i l'arquitectura, la navegació, l'agricultura, la caça i la pesca, la medicina i, en últim lloc, el teatre.