Diferència entre revisions de la pàgina «Leibniz: innatisme virtual»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: innatisme virtual|Idioma=Español}} innatisme virtual I prengui's de la manera que es vulgui, sempr...».) |
m (bot: - la qual té + la que té) |
||
| (3 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: innatisme virtual|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: innatisme virtual|Idioma=Español}} | ||
| − | |||
I prengui's de la manera que es vulgui, sempre resulta evident que, en tots els estats de l'ànima, les veritats necessàries són innates i la seva existència es comprova a partir de l'interior, sense que puguin establir-se a partir d'experiències, com ocorre amb les veritats de fet. [...] | I prengui's de la manera que es vulgui, sempre resulta evident que, en tots els estats de l'ànima, les veritats necessàries són innates i la seva existència es comprova a partir de l'interior, sense que puguin establir-se a partir d'experiències, com ocorre amb les veritats de fet. [...] | ||
| − | L'esperit no només és capaç de conèixer-les, sinó de trobar-les en si mateix, i si només tingués la simple capacitat de rebre els coneixements o la potència activa per a ells, tan indeterminada com la | + | L'esperit no només és capaç de conèixer-les, sinó de trobar-les en si mateix, i si només tingués la simple capacitat de rebre els coneixements o la potència activa per a ells, tan indeterminada com la que té la cera per a les figures i la taula rasa per a les lletres, no seria la font de les veritats necessàries, com acabo de demostrar que és: doncs és innegable que els sentits no basten per a fer-nos veure la necessitat d'aquestes veritats. [...] |
La possibilitat d'entendre-les no consisteix en una simple facultat: és una disposició, una aptitud, una preformació que determina la nostra ànima i que fa que puguin ser deduïdes d'ella. A la manera en què hi ha diferències entre la figura que es dóna a la pedra o al marbre indiferentment i la que ja està indicada en les vetes, o estan disposades a fer-se veure si l'obrer sap aprofitar-les. | La possibilitat d'entendre-les no consisteix en una simple facultat: és una disposició, una aptitud, una preformació que determina la nostra ànima i que fa que puguin ser deduïdes d'ella. A la manera en què hi ha diferències entre la figura que es dóna a la pedra o al marbre indiferentment i la que ja està indicada en les vetes, o estan disposades a fer-se veure si l'obrer sap aprofitar-les. | ||
| − | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano'', libro 1, cap. 1 (Alianza, Madrid 1992, p. 76-78).|Títol=Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 18:54, 15 oct 2017
I prengui's de la manera que es vulgui, sempre resulta evident que, en tots els estats de l'ànima, les veritats necessàries són innates i la seva existència es comprova a partir de l'interior, sense que puguin establir-se a partir d'experiències, com ocorre amb les veritats de fet. [...]
L'esperit no només és capaç de conèixer-les, sinó de trobar-les en si mateix, i si només tingués la simple capacitat de rebre els coneixements o la potència activa per a ells, tan indeterminada com la que té la cera per a les figures i la taula rasa per a les lletres, no seria la font de les veritats necessàries, com acabo de demostrar que és: doncs és innegable que els sentits no basten per a fer-nos veure la necessitat d'aquestes veritats. [...]
La possibilitat d'entendre-les no consisteix en una simple facultat: és una disposició, una aptitud, una preformació que determina la nostra ànima i que fa que puguin ser deduïdes d'ella. A la manera en què hi ha diferències entre la figura que es dóna a la pedra o al marbre indiferentment i la que ja està indicada en les vetes, o estan disposades a fer-se veure si l'obrer sap aprofitar-les.
| Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano, libro 1, cap. 1 (Alianza, Madrid 1992, p. 76-78). |