Diferència entre revisions de la pàgina «Copèrnic: moviments de la Terra»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Copèrnic:...».) |
m (bot: - l'oest, això és, + l'oest, és a dir,) |
||
| (4 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 15: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | És necessari admetre un triple moviment. El primer, el que vam dir que era anomenat ''nukthemerinón'' pels grecs, el circuit del dia i de la nit, que es dirigeix de l'ocàs a l'orto al voltant de l'eix de la terra, [...] El segon és el moviment anual del centre, el qual descriu el cercle dels signes al voltant del Sol, de manera semblant de l'ocàs a l'orto, això és de l'oest a l'est, [...]. Això fa que el mateix Sol, amb un moviment similar, sembli travessar el zodíac. [...] Després segueix el tercer moviment, el de declinació, també una revolució anual, però cap a l'oest, | + | És necessari admetre un triple moviment. El primer, el que vam dir que era anomenat ''nukthemerinón'' pels grecs, el circuit del dia i de la nit, que es dirigeix de l'ocàs a l'orto al voltant de l'eix de la terra, [...] El segon és el moviment anual del centre, el qual descriu el cercle dels signes al voltant del Sol, de manera semblant de l'ocàs a l'orto, això és de l'oest a l'est, [...]. Això fa que el mateix Sol, amb un moviment similar, sembli travessar el zodíac. [...] Després segueix el tercer moviment, el de declinació, també una revolució anual, però cap a l'oest, és a dir, retrocedint al contrari del moviment del centre. I així, a causa d'aquests dos moviments gairebé iguals i contraris entre si, succeeix que l'eix de la terra i, en ella mateixa el major dels paral·lels, l'equador, miren sempre gairebé cap a la mateixa part del món, i per aquest motiu romanguin com a immòbils. |
| − | {{Ref|Ref=''Sobre | + | {{Ref|Ref=''Sobre las revoluciones de los orbes celestes'', Tecnos, Madrid 1987, p. 36.|Títol=Sobre las revoluciones de los orbes celestes|Cita=true}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 13:23, 4 juny 2018
És necessari admetre un triple moviment. El primer, el que vam dir que era anomenat nukthemerinón pels grecs, el circuit del dia i de la nit, que es dirigeix de l'ocàs a l'orto al voltant de l'eix de la terra, [...] El segon és el moviment anual del centre, el qual descriu el cercle dels signes al voltant del Sol, de manera semblant de l'ocàs a l'orto, això és de l'oest a l'est, [...]. Això fa que el mateix Sol, amb un moviment similar, sembli travessar el zodíac. [...] Després segueix el tercer moviment, el de declinació, també una revolució anual, però cap a l'oest, és a dir, retrocedint al contrari del moviment del centre. I així, a causa d'aquests dos moviments gairebé iguals i contraris entre si, succeeix que l'eix de la terra i, en ella mateixa el major dels paral·lels, l'equador, miren sempre gairebé cap a la mateixa part del món, i per aquest motiu romanguin com a immòbils.
| Sobre las revoluciones de los orbes celestes, Tecnos, Madrid 1987, p. 36. |
Original en castellà
Es necesario admitir un triple movimiento. El primero, el que dijimos que era llamado nukthemerinón por los griegos, el circuito del día y de la noche, que se dirige del ocaso al orto alrededor del eje de la tierra, [...] El segundo es el movimiento anual del centro, el cual describe el círculo de los signos alrededor del Sol, de modo semejante del ocaso al orto, esto es del oeste al este, [...]. Esto hace que el mismo Sol, con un movimiento similar, parezca atravesar el zodíaco. [...] Luego sigue el tercer movimiento, el de declinación, también una revolución anual, pero hacia el oeste, esto es, retrocediendo al contrario del movimiento del centro. Y así, a causa de estos dos movimientos casi iguales y contrarios entre sí, sucede que el eje de la tierra y, en ella misma el mayor de los paralelos, el ecuador, miran siempre casi hacia la misma parte del mundo, y de ahí que permanezcan como inmóviles.