Recurs:Piattelli: diferència entre creure i saber

Intuïtivament, tenim molt clara la diferència entre creure i saber. Saber és alguna cosa «més» que simplement creure, fins i tot que creure després d'haver valorat la situació. Creure alguna cosa que és veritable, després d'haver-ho valorat, ens aproxima en saber, però no ens ho posa encara a l'abast de la mà. Per a arribar a saber, partint del creure, necessitem alguna justificació racional del nostre creure, però no una justificació qualsevol. Si les raons per les quals creiem no estan ben connectades amb la veritat del que es creu, no podem dir que «sabem». El filòsof i lògic anglès Bertrand Russell, un dels més grans pensadors moderns i gran expert en problemes de la racionalitat, imaginava el següent cas: Piero li pregunta a Pi: «Quina hora és?». Pi mira per la finestra i veu que el rellotge del campanar assenyala les vuit. Li diu, doncs, a Piero: «Són les vuit». Suposem que en aquell moment siguin realment les vuit, però que el rellotge del campanar, sense saber-ho Piero ni Pi, estigui trencat i estigui assenyalant ininterrompudament les vuit des de fa un mes. Podem dir que Pi i Piero saben que són les vuit? Per descomptat que no! I no obstant això creuen alguna cosa que és veritat (perquè, per casualitat, són precisament les vuit) i tenen motius bons i fonamentats per a creure-ho (els rellotges dels campanars acostumen a assenyalar l'hora exacta). Què els falta perquè puguem dir que posseeixen un coneixement veritable? Per què no ens atrevim a dir que «saben» que són les vuit? El que mancada, dit a la plana, és la connexió precisa entre el que creuen i el que és veritat. El que creuen (que són les vuit) i el que és veritat (són les vuit) coincideix, però només per un capritx de l'atzar.I crec que tots estem d'acord que el capritx no és una «cola» per a enganxar el que creiem i el que efectivament és veritat. Una coincidència afortunada no és suficient per a transformar en veritable saber una creença «encertada».

Las ganas de estudiar, Crítica, Barcelona 1992, p. 283.

---

Original en castellà

Intuitivamente, tenemos muy clara la diferencia entre creer y saber. Saber es algo «más» que simplemente creer, incluso que creer después de haber valorado la situación. Creer algo que es verdadero, después de haberlo valorado, nos aproxima al saber, pero no nos lo pone aún al alcance de la mano. Para llegar a saber, partiendo del creer, necesitamos alguna justificación racional de nuestro creer, pero no una justificación cualquiera. Si las razones por las que creemos no están bien conectadas con la verdad de lo que se cree, no podemos decir que «sabemos». El filósofo y lógico inglés Bertrand Russell, uno de los más grandes pensadores modernos y gran experto en problemas de la racionalidad, imaginaba el siguiente caso: Piero le pregunta a Pino: «¿Qué hora es?». Pino mira por la ventana y ve que el reloj del campanario señala las ocho. Le dice, pues, a Piero: «Son las ocho». Supongamos que en aquel momento sean realmente las ocho, pero que el reloj del campanario, sin saberlo Piero ni Pino, esté roto y esté señalando ininterrumpidamente las ocho desde hace un mes. ¿Podemos decir que Pino y Piero saben que son las ocho? ¡Desde luego que no! Y sin embargo creen algo que es verdad (porque, por casualidad, son precisamente las ocho) y tienen buenos y fundados motivos para creerlo (los relojes de los campanarios acostumbran a señalar la hora exacta). ¿Qué les falta para que podamos decir que poseen un conocimiento verdadero? ¿Por qué no nos atrevemos a decir que «saben» que son las ocho? Lo que falta, dicho a la llana, es la conexión precisa entre lo que creen y lo que es verdad. Lo que creen (que son las ocho) y lo que es verdad (son las ocho) coincide, pero sólo por un capricho del azar.Y creo que todos estamos de acuerdo en que el capricho no es una «cola» para pegar lo que creemos y lo que efectivamente es verdad. Una coincidencia afortunada no es suficiente para transformar en verdadero saber una creencia «acertada».