Diferència entre revisions de la pàgina «Hacking, I»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hacking, I.|Idioma=Español}} Tinc una reposada a la pregunta de per què el llenguatge importa avui a la fil...».) |
m (bot: - per compartir experiències, + per a compartir experiències,) |
||
(4 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hacking, I.|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hacking, I.|Idioma=Español}} |
− | Tinc una reposada a la pregunta de per què el llenguatge importa avui a la filosofia. ''Importa per la mateixa raó per la qual va importar en la filosofia del segle disset. ''Les idees, llavors, i les oracions, avui, serveixen de contacte entre el subjecte cognoscent i el conegut. L'oració importa. L'oració importa encara més si comencem a desembarassar-nos de la ficció del subjecte cognoscent, i considerem autònom al discurs. El llenguatge importa a la filosofia pel que el coneixement ha arribat a ser. [...] El discurs ja no és una mera eina per compartir experiències, tampoc és el contacte entre el subjecte cognoscent i el conegut. És el que constitueix el coneixement humà. | + | Tinc una reposada a la pregunta de per què el llenguatge importa avui a la filosofia. ''Importa per la mateixa raó per la qual va importar en la filosofia del segle disset. ''Les idees, llavors, i les oracions, avui, serveixen de contacte entre el subjecte cognoscent i el conegut. L'oració importa. L'oració importa encara més si comencem a desembarassar-nos de la ficció del subjecte cognoscent, i considerem autònom al discurs. El llenguatge importa a la filosofia pel que el coneixement ha arribat a ser. [...] El discurs ja no és una mera eina per a compartir experiències, tampoc és el contacte entre el subjecte cognoscent i el conegut. És el que constitueix el coneixement humà. |
− | {{Ref|Ref=I. Hacking,'' | + | {{Ref|Ref=I. Hacking,'' ¿Por qué el lenguaje importa a la filosofía?'', Sudamericana, Buenos Aires 1975, p. 230.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 10:28, 13 oct 2017
Tinc una reposada a la pregunta de per què el llenguatge importa avui a la filosofia. Importa per la mateixa raó per la qual va importar en la filosofia del segle disset. Les idees, llavors, i les oracions, avui, serveixen de contacte entre el subjecte cognoscent i el conegut. L'oració importa. L'oració importa encara més si comencem a desembarassar-nos de la ficció del subjecte cognoscent, i considerem autònom al discurs. El llenguatge importa a la filosofia pel que el coneixement ha arribat a ser. [...] El discurs ja no és una mera eina per a compartir experiències, tampoc és el contacte entre el subjecte cognoscent i el conegut. És el que constitueix el coneixement humà.
I. Hacking, ¿Por qué el lenguaje importa a la filosofía?, Sudamericana, Buenos Aires 1975, p. 230. |
Original en castellà
Tengo una repuesta a la pregunta de por qué el lenguaje importa hoy a la filosofía. Importa por la misma razón por la cual importó en la filosofía del siglo diecisiete. Las ideas, entonces, y las oraciones, hoy, sirven de contacto entre el sujeto cognoscente y lo conocido. La oración importa. La oración importa aún más si comenzamos a desembarazarnos de la ficción del sujeto cognoscente, y consideramos autónomo al discurso. El lenguaje importa a la filosofía por lo que el conocimiento ha llegado a ser. [...] El discurso ya no es una mera herramienta para compartir experiencias, tampoco es el contacto entre el sujeto cognoscente y lo conocido. Es lo que constituye el conocimiento humano.