Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: sentit de la religió»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: sent...».) |
(modificant original) |
||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 16: | Línia 7: | ||
}} | }} | ||
La moral no és pròpiament la doctrina de com fer-nos felices, sinó de com hem de fer-nos dignes de la felicitat. Només quan la religió s'afegeix a ella, apareix també l'esperança d'arribar un dia a ser partícips de la felicitat en la mesura en què ens hàgim cuidat de no ser indignes d'ella. | La moral no és pròpiament la doctrina de com fer-nos felices, sinó de com hem de fer-nos dignes de la felicitat. Només quan la religió s'afegeix a ella, apareix també l'esperança d'arribar un dia a ser partícips de la felicitat en la mesura en què ens hàgim cuidat de no ser indignes d'ella. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón práctica'', libro 2, cap. 2,5 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 138).|Títol=Crítica de la razón práctica|Cita=true}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 23:41, 24 maig 2017
La moral no és pròpiament la doctrina de com fer-nos felices, sinó de com hem de fer-nos dignes de la felicitat. Només quan la religió s'afegeix a ella, apareix també l'esperança d'arribar un dia a ser partícips de la felicitat en la mesura en què ens hàgim cuidat de no ser indignes d'ella.
| Crítica de la razón práctica, libro 2, cap. 2,5 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 138). |
Original en castellà
La moral no es propiamente la doctrina de cómo hacernos felices, sino de cómo debemos hacernos dignos de la felicidad. Sólo cuando la religión se añade a ella, aparece también la esperanza de llegar un día a ser partícipes de la felicidad en la medida en que nos hayamos cuidado de no ser indignos de ella.