Diferència entre revisions de la pàgina «Resum d'Utopia»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Resum d'Ut...».) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 15: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | El títol íntegre de l'obra és: ''Libellus vere aureus nec minus salutaris quam festivus d'optimo reipublicae statu deque nova Insula Utopia ''[Petit lliure, encara que | + | El títol íntegre de l'obra és: ''Libellus vere aureus nec minus salutaris quam festivus d'optimo reipublicae statu deque nova Insula Utopia ''[Petit lliure, encara que auri i no menys saludable que festiu, sobre el millor estat de la república i de la nova illa d'Utopia]. |
| − | L'obra apareix publicada en Lovaina, en 1516, i és acollida amb entusiasme pels humanistes, que veuen en ella un ressò de les idees de Plató i Agustí d'Hipona. Es divideix en dues parts i el seu narrador principal és | + | L'obra apareix publicada en Lovaina, en 1516, i és acollida amb entusiasme pels humanistes, que veuen en ella un ressò de les idees de Plató i Agustí d'Hipona. Es divideix en dues parts i el seu narrador principal és Hitlodeu, marí que ha participat en els descobriments del Nou Món. En la primera part s'al·ludeix a la situació social de l'Anglaterra d'aquella època, es critiquen els seus costums, en particular la rígida i inútil justícia que s'aplica contra els delictes, l'ociositat de la classe noble, el manteniment d'un exèrcit permanent per a la guerra, l'abandó de l'agricultura, l'excessiva abundància de la terra per a pastures, l'encariment de la vida, però sobretot l'ambició desmesurada dels nous propietaris i primers industrials llaners, que omple la ciutat d'una nova classe de captaires i gents dedicades als jocs d'atzar. Després d'una al·lusió a la felicitat d'aquells estats que puguin estar governats o aconsellats per filòsofs (el «filòsof-rei», de Plató), i al fet que ja «no hi ha lloc davant els prínceps per a la filosofia», s'afirma la inutilitat de la filosofia tradicional (escolàstica) per a remeiar els mals de la societat, però s'insinua que «hi ha una altra filosofia més política» que és la que ha d'entrar en joc. Aquesta nova filosofia exigeix abans de res l'anul·lació de la propietat privada, arrel de tots els mals de la societat. Així s'ha fet al país dels utòpics, l'ordenació social dels quals es compta amb detall en la segona part de l'obra, especialment la d'Amauroto (entre boires), capital del regne d'Utopia (enlloc) –que comprèn 54 ciutats, com a comtats tenia Anglaterra–, situada a la ribera de l'Anidro (sense aigua), on els seus habitants, els Alaopolitas (ciutadans sense ciutat), són governats pel príncep Ademo (sense poble). |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:31, 16 maig 2018
El títol íntegre de l'obra és: Libellus vere aureus nec minus salutaris quam festivus d'optimo reipublicae statu deque nova Insula Utopia [Petit lliure, encara que auri i no menys saludable que festiu, sobre el millor estat de la república i de la nova illa d'Utopia].
L'obra apareix publicada en Lovaina, en 1516, i és acollida amb entusiasme pels humanistes, que veuen en ella un ressò de les idees de Plató i Agustí d'Hipona. Es divideix en dues parts i el seu narrador principal és Hitlodeu, marí que ha participat en els descobriments del Nou Món. En la primera part s'al·ludeix a la situació social de l'Anglaterra d'aquella època, es critiquen els seus costums, en particular la rígida i inútil justícia que s'aplica contra els delictes, l'ociositat de la classe noble, el manteniment d'un exèrcit permanent per a la guerra, l'abandó de l'agricultura, l'excessiva abundància de la terra per a pastures, l'encariment de la vida, però sobretot l'ambició desmesurada dels nous propietaris i primers industrials llaners, que omple la ciutat d'una nova classe de captaires i gents dedicades als jocs d'atzar. Després d'una al·lusió a la felicitat d'aquells estats que puguin estar governats o aconsellats per filòsofs (el «filòsof-rei», de Plató), i al fet que ja «no hi ha lloc davant els prínceps per a la filosofia», s'afirma la inutilitat de la filosofia tradicional (escolàstica) per a remeiar els mals de la societat, però s'insinua que «hi ha una altra filosofia més política» que és la que ha d'entrar en joc. Aquesta nova filosofia exigeix abans de res l'anul·lació de la propietat privada, arrel de tots els mals de la societat. Així s'ha fet al país dels utòpics, l'ordenació social dels quals es compta amb detall en la segona part de l'obra, especialment la d'Amauroto (entre boires), capital del regne d'Utopia (enlloc) –que comprèn 54 ciutats, com a comtats tenia Anglaterra–, situada a la ribera de l'Anidro (sense aigua), on els seus habitants, els Alaopolitas (ciutadans sense ciutat), són governats pel príncep Ademo (sense poble).