Diferència entre revisions de la pàgina «Engels: les lleis de la dialèctica»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Engels: les lleis de la dialèctica|Idioma=Español}} Les lleis de la dialèctica s'abstreuen, per tant, de...».) |
(modificant original) |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Engels: les lleis de la dialèctica|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Engels: les lleis de la dialèctica|Idioma=Español}} |
Les lleis de la dialèctica s'abstreuen, per tant, de la història de la naturalesa i de la història de la societat humana. Aquestes lleis no són, en efecte, una altra que les lleis més generals d'aquestes fases de desenvolupament històric i del mateix pensament. I es redueixen, en el fonamental, tres: | Les lleis de la dialèctica s'abstreuen, per tant, de la història de la naturalesa i de la història de la societat humana. Aquestes lleis no són, en efecte, una altra que les lleis més generals d'aquestes fases de desenvolupament històric i del mateix pensament. I es redueixen, en el fonamental, tres: | ||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
La dialèctica anomenada ''objectiva ''domina tota la naturalesa, i la que es diu dialèctica subjectiva, el pensament dialèctic, no és sinó el reflex del moviment a través de contradiccions que es manifesta en tota la naturalesa, contradiccions que, en la seva pugna constant i en el seu trànsit final d'un terme a un altre o elevant-se tots dos termes a una forma superior, són precisament les que condicionen la vida de la naturalesa. Atracció i repulsió. En el magnetisme comença la polaritat. | La dialèctica anomenada ''objectiva ''domina tota la naturalesa, i la que es diu dialèctica subjectiva, el pensament dialèctic, no és sinó el reflex del moviment a través de contradiccions que es manifesta en tota la naturalesa, contradiccions que, en la seva pugna constant i en el seu trànsit final d'un terme a un altre o elevant-se tots dos termes a una forma superior, són precisament les que condicionen la vida de la naturalesa. Atracció i repulsió. En el magnetisme comença la polaritat. | ||
| − | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Dialéctica de la naturaleza, ''Grijalbo, Barcelona 1979, p. 49 y 212.|Títol=Dialéctica de la naturaleza, |Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 23:06, 24 maig 2017
Les lleis de la dialèctica s'abstreuen, per tant, de la història de la naturalesa i de la història de la societat humana. Aquestes lleis no són, en efecte, una altra que les lleis més generals d'aquestes fases de desenvolupament històric i del mateix pensament. I es redueixen, en el fonamental, tres:
-llei de la barata de la quantitat en qualitat, i viceversa
-llei de la penetració de Ios contraris;
-llei de la negació de la negació.
La dialèctica anomenada objectiva domina tota la naturalesa, i la que es diu dialèctica subjectiva, el pensament dialèctic, no és sinó el reflex del moviment a través de contradiccions que es manifesta en tota la naturalesa, contradiccions que, en la seva pugna constant i en el seu trànsit final d'un terme a un altre o elevant-se tots dos termes a una forma superior, són precisament les que condicionen la vida de la naturalesa. Atracció i repulsió. En el magnetisme comença la polaritat.
| Dialéctica de la naturaleza, Grijalbo, Barcelona 1979, p. 49 y 212. |
Original en castellà
Las leyes de la dialéctica se abstraen, por tanto, de la historia de la naturaleza y de la historia de la sociedad humana. Dichas leyes no son, en efecto, otra que las leyes más generales de estas fases de desarrollo histórico y del mismo pensamiento. Y se reducen, en lo fundamental, tres:
-ley del trueque de la cantidad en cualidad, y viceversa
-ley de la penetración de Ios contrarios;
-ley de la negación de la negación.
La dialéctica llamada objetiva domina toda la naturaleza, y la que se llama dialéctica subjetiva, el pensamiento dialéctico, no es sino el reflejo del movimiento a través de contradicciones que se manifiesta en toda la naturaleza, contradicciones que, en su pugna constante y en su tránsito final de un término a otro o elevándose ambos términos a una forma superior, son precisamente las que condicionan la vida de la naturaleza. Atracción y repulsión. En el magnetismo comienza la polaridad.