Diferència entre revisions de la pàgina «José Gaos: filosofia hispànica»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=José Gaos: filosofia hispànica|Idioma=Español}} La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hisp...».) |
|||
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=José Gaos: filosofia hispànica|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=José Gaos: filosofia hispànica|Idioma=Español}} |
| − | La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hispànic és conclusió de raonaments que poden | + | La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hispànic és conclusió de raonaments que es poden sintetitzar en aquesta fórmula: |
| − | Filosofia és la ''Metafísica ''d'Aristòtil, | + | Filosofia és la ''Metafísica'' d'Aristòtil, L{{'}}''Ètica'' de Spinoza, la ''Crítica de la raó pura'', la ''Lògica'' de Hegel. |
| − | És així que els '' | + | És així que els ''Motivos de Proteo ''(Rodó), ''Del sentimiento trágico de la vida ''(Unamuno), les ''Meditaciones del Quijote'' (Ortega), l{{'}}''Existencia como economía, desinterés y caridad ''(Caso), s'assemblen poc a aquelles obres. |
| − | + | Per tant aquestes no són filosofia. | |
Mes per què no raonar d'aquesta altra manera? | Mes per què no raonar d'aquesta altra manera? | ||
| − | Els '' | + | Els ''Motivos,'' el ''Sentimiento, ''les ''Meditaciones del Quijote'', l{{'}}''Existencia ''s'assemblen molt poc a la ''Metafísica,'' a l' ''Ètica'', a la ''Crítica'', a la ''Lògica''... |
I són filosofia. | I són filosofia. | ||
| − | + | Per tant, no són filosofia exclusivament la ''Metafísica'', etc., sinó també els ''Motivos'', etc. | |
| − | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Confesiones profesionales, ''FCE, México1958, p. 114.|Títol=Confesiones profesionales, |Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 12:52, 11 nov 2017
La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hispànic és conclusió de raonaments que es poden sintetitzar en aquesta fórmula:
Filosofia és la Metafísica d'Aristòtil, L'Ètica de Spinoza, la Crítica de la raó pura, la Lògica de Hegel.
És així que els Motivos de Proteo (Rodó), Del sentimiento trágico de la vida (Unamuno), les Meditaciones del Quijote (Ortega), l'Existencia como economía, desinterés y caridad (Caso), s'assemblen poc a aquelles obres.
Per tant aquestes no són filosofia.
Mes per què no raonar d'aquesta altra manera?
Els Motivos, el Sentimiento, les Meditaciones del Quijote, l'Existencia s'assemblen molt poc a la Metafísica, a l' Ètica, a la Crítica, a la Lògica...
I són filosofia.
Per tant, no són filosofia exclusivament la Metafísica, etc., sinó també els Motivos, etc.
| Confesiones profesionales, FCE, México1958, p. 114. |
Original en castellà
La negación de la índole de filosófico al «pensamiento» hispánico es conclusión de razonamientos que pueden sintentizarse en esta fórmula:
Filosofía es la Metafísica de Aristóteles, La Ética de Spinoza, la Crítica de la razón pura, la Lógica de Hegel.
Es así que los Motivos de Proteo (Rodó), Del sentimiento trágico de la vida (Unamuno), las Meditaciones del Quijote (Ortega), la Existencia como economía, desinterés y caridad (Caso), se parecen poco a aquellas obras.
Luego éstas no son filosofía.
Mas ¿por qué no razonar de esta otra manera?
Los Motivos, el Sentimiento, las Meditaciones del Quijote, la Existencia se parecen muy poco a la Metafísica, a la Ética, a la Crítica, a la Lógica...
Y son filosofía.
Luego no son filosofía exclusivamente la Metafísica, etc., sino también los Motivos, etc.