Diferència entre revisions de la pàgina «Sartre: l'existència precedeix l'essència»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: l'existència precedeix l'essència|Idioma=Español}} l'existència precedeix a l'essència Què sig...».) |
m (bot: - com ho concep + com el concep) |
||
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: l'existència precedeix l'essència|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: l'existència precedeix l'essència|Idioma=Español}} |
l'existència precedeix a l'essència | l'existència precedeix a l'essència | ||
| − | Què significa aquí que l'existència precedeix a l'essència? Significa que l'home comença per existir, es troba, sorgeix al món i que després es defineix. L'home, tal com | + | Què significa aquí que l'existència precedeix a l'essència? Significa que l'home comença per existir, es troba, sorgeix al món i que després es defineix. L'home, tal com el concep l'existencialista, si no és definible, és perquè comença per no ser res. Només serà després, i serà tal com s'hagi fet. Així, doncs, no hi ha naturalesa humana, perquè no hi ha Déu per a concebre-la. L'home és l'únic que no només és tal com ell es concep, sinó tal com ell es vol, i com es concep després de l'existència, com es vol després d'aquest impuls cap a l'existència; l'home no és altra cosa que el que ell es fa. |
| − | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''El existencialismo es un humanismo'', Huáscar, Buenos Aires 1972,p. 16.|Títol=El existencialismo es un humanismo|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:40, 22 set 2018
l'existència precedeix a l'essència
Què significa aquí que l'existència precedeix a l'essència? Significa que l'home comença per existir, es troba, sorgeix al món i que després es defineix. L'home, tal com el concep l'existencialista, si no és definible, és perquè comença per no ser res. Només serà després, i serà tal com s'hagi fet. Així, doncs, no hi ha naturalesa humana, perquè no hi ha Déu per a concebre-la. L'home és l'únic que no només és tal com ell es concep, sinó tal com ell es vol, i com es concep després de l'existència, com es vol després d'aquest impuls cap a l'existència; l'home no és altra cosa que el que ell es fa.
| El existencialismo es un humanismo, Huáscar, Buenos Aires 1972,p. 16. |
Original en castellà
la existencia precede a la esencia
¿Qué significa aquí que la existencia precede a la esencia? Significa que el hombre empieza por existir, se encuentra, surge en el mundo y que después se define. El hombre, tal como lo concibe el existencialista, si no es definible, es porque empieza por no ser nada. Sólo será después, y será tal como se haya hecho. Así, pues, no hay naturaleza humana, porque no hay Dios para concebirla. El hombre es el único que no sólo es tal como él se concibe, sino tal como él se quiere, y como se concibe después de la existencia, como se quiere después de este impulso hacia la existencia; el hombre no es otra cosa que lo que él se hace.