Diferència entre revisions de la pàgina «Hegel: enteniment i raó 1»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: enteniment i raó 1|Idioma=Español}} '''Hegel''': enteniment i raó Abans de Kant ningú distingia,...».) |
m (bot: - o, la qual cosa és + o, cosa que és) |
||
| (6 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: enteniment i raó 1|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: enteniment i raó 1|Idioma=Español}} |
'''Hegel''': enteniment i raó | '''Hegel''': enteniment i raó | ||
| − | Abans de Kant ningú distingia, al nostre país, entre enteniment i raó. Però, si no volem enfonsar-nos en la consciència vulgar, amb la seva basta confusió de les formes diferents del pensament pur, és necessari que establim entre l'enteniment i la raó ''aquesta ''diferència: per a la segona, l'objecte és el determinat en i per a si, la identitat de contingut i forma, de l'universal i el particular, mentre que per al primer es desdoblega en forma i contingut, en l'universal i el particular, en un buit en si i en la determinació que des de fora recau sobre ell: o, | + | Abans de Kant ningú distingia, al nostre país, entre enteniment i raó. Però, si no volem enfonsar-nos en la consciència vulgar, amb la seva basta confusió de les formes diferents del pensament pur, és necessari que establim entre l'enteniment i la raó ''aquesta ''diferència: per a la segona, l'objecte és el determinat en i per a si, la identitat de contingut i forma, de l'universal i el particular, mentre que per al primer es desdoblega en forma i contingut, en l'universal i el particular, en un buit en si i en la determinació que des de fora recau sobre ell: o, cosa que és el mateix, en el pensar de l'enteniment el contingut és indiferent respecte a la seva forma, a diferència del que ocorre amb el coneixement racional o per mitjà de conceptes, que el contingut crea per si mateix la seva forma. ''(Enciclopèdia § 467. Werke ''t. VII, pàg. 335 s.) |
| − | {{Ref|Ref=Text escollit | + | {{Ref|Ref=Text escollit por Ernst Bloch: ''Sujeto-objeto. El pensamiento de Hegel,'' FCE, México 1982, p.142.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 15:42, 3 nov 2018
Hegel: enteniment i raó
Abans de Kant ningú distingia, al nostre país, entre enteniment i raó. Però, si no volem enfonsar-nos en la consciència vulgar, amb la seva basta confusió de les formes diferents del pensament pur, és necessari que establim entre l'enteniment i la raó aquesta diferència: per a la segona, l'objecte és el determinat en i per a si, la identitat de contingut i forma, de l'universal i el particular, mentre que per al primer es desdoblega en forma i contingut, en l'universal i el particular, en un buit en si i en la determinació que des de fora recau sobre ell: o, cosa que és el mateix, en el pensar de l'enteniment el contingut és indiferent respecte a la seva forma, a diferència del que ocorre amb el coneixement racional o per mitjà de conceptes, que el contingut crea per si mateix la seva forma. (Enciclopèdia § 467. Werke t. VII, pàg. 335 s.)
| Text escollit por Ernst Bloch: Sujeto-objeto. El pensamiento de Hegel, FCE, México 1982, p.142. |
Original en castellà
Hegel: entendimiento y razón
Antes de Kant nadie distinguía, en nuestro país, entre entendimiento y razón. Pero, si no queremos hundirnos en la conciencia vulgar, con su burda confusión de las formas distintas del pensamiento puro, es necesario que establezcamos entre el entendimiento y la razón esta diferencia: para la segunda, el objeto es lo determinado en y para sí, la identidad de contenido y forma, de lo universal y lo particular, mientras que para el primero se desdobla en forma y contenido, en lo universal y lo particular, en un vacío en sí y en la determinación que desde fuera recae sobre él: o, lo que es lo mismo, en el pensar del entendimiento el contenido es indiferente con respecto a su forma, a diferencia de lo que ocurre con el conocimiento racional o por medio de conceptos, en que el contenido crea por sí mismo su forma. (Enciclopedia § 467. Werke t. VII, pp. 335 s.)