Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: els paralogismes de la raó»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: els...».) |
|||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 16: | Línia 7: | ||
}} | }} | ||
El paralogisme lògic és la incorrecció del sil·logisme des del punt de vista de la seva forma, sigui el que sigui el seu contingut. Un paralogisme transcendental posseeix un fonament transcendental consistent en què indueix a inferències formalment incorrectes. Així, doncs, semblant fal·làcia ha de basar-se en la naturalesa de la raó humana i comportar una il·lusió inevitable, encara que no insoluble. | El paralogisme lògic és la incorrecció del sil·logisme des del punt de vista de la seva forma, sigui el que sigui el seu contingut. Un paralogisme transcendental posseeix un fonament transcendental consistent en què indueix a inferències formalment incorrectes. Així, doncs, semblant fal·làcia ha de basar-se en la naturalesa de la raó humana i comportar una il·lusió inevitable, encara que no insoluble. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'',Dialéctica trasc., libro 2, cap. 1, B 399 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 328).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 14:07, 5 set 2015
El paralogisme lògic és la incorrecció del sil·logisme des del punt de vista de la seva forma, sigui el que sigui el seu contingut. Un paralogisme transcendental posseeix un fonament transcendental consistent en què indueix a inferències formalment incorrectes. Així, doncs, semblant fal·làcia ha de basar-se en la naturalesa de la raó humana i comportar una il·lusió inevitable, encara que no insoluble.
| Crítica de la razón pura,Dialéctica trasc., libro 2, cap. 1, B 399 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 328). |