Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Diògenes Laerci sobre Epicur»
De Wikisofia
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 3: | Línia 3: | ||
El contingut d’aquestes obres, intentaré d’exposar-lo copiant tres cartes en les quals condensa tota la filosofia pròpia. Prendré nota també de les ''Màximes capitals'' i si del que ha proclamat hi ha quelcom digne de menció, de manera que tinguis informació de totes les facetes del nostre personatge i puguis alhora donar-ne el teu judici. | El contingut d’aquestes obres, intentaré d’exposar-lo copiant tres cartes en les quals condensa tota la filosofia pròpia. Prendré nota també de les ''Màximes capitals'' i si del que ha proclamat hi ha quelcom digne de menció, de manera que tinguis informació de totes les facetes del nostre personatge i puguis alhora donar-ne el teu judici. | ||
− | La primera carta l’adreçà a Heròdot, | + | La primera carta l’adreçà a Heròdot, i tracta de física; la segona a Pítocles, i tracta dels cossos celestes; la tercera a Meneceu, el contingut de la qual versa sobre les formes de |
vida. Començarem per la primera, després d’unes breus consideracions quant a la divisió de la filosofia. | vida. Començarem per la primera, després d’unes breus consideracions quant a la divisió de la filosofia. | ||
Línia 9: | Línia 9: | ||
{{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs'', Ed. Laia, Barcelona 1988, vol. II, p.218.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs'', Ed. Laia, Barcelona 1988, vol. II, p.218.|Cita=true}} | ||
− | |||
− | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 02:28, 10 nov 2020
El contingut d’aquestes obres, intentaré d’exposar-lo copiant tres cartes en les quals condensa tota la filosofia pròpia. Prendré nota també de les Màximes capitals i si del que ha proclamat hi ha quelcom digne de menció, de manera que tinguis informació de totes les facetes del nostre personatge i puguis alhora donar-ne el teu judici.
La primera carta l’adreçà a Heròdot, i tracta de física; la segona a Pítocles, i tracta dels cossos celestes; la tercera a Meneceu, el contingut de la qual versa sobre les formes de vida. Començarem per la primera, després d’unes breus consideracions quant a la divisió de la filosofia.
- [La filosofia] La divideix, en efecte, en tres parts: canònica, física i ètica. La canònica és com una introducció al sistema, i es troba en l’obra intitulada Cànon. La física inclou una concepció total de la natura i es troba en els trenta-set llibres De la natura, així com, de manera elemental, en les cartes. L’ètica concerneix l’elecció i el refús, i és continguda en els llibres De les formes de vida, en la seva correspondència i en i el llibre Del fi últim. El costum és, tanmateix, de presentar conjuntament la canònica amb la física: la primera la prenen com la ciència del criteri i del primer principi, o disciplina fonamental, i la física com l’aspecte que versa sobre l’origen i la corrupció, o també sobre la natura, mentre que l’ètica tracta de l’elecció i del refús, de les formes de vida i del fi últim.
Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs, Ed. Laia, Barcelona 1988, vol. II, p.218. |