Diferència entre revisions de la pàgina «Heidegger i el nazisme»
De Wikisofia
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Farías|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Farías|Idioma=Español}} | ||
| − | + | La sempre controvertida relació entre Heidegger i el nazisme va ser revifada per la publicació de l'obra de Víctor Farías, ''Heidegger i el nazisme'', apareguda en francès en 1987 (i traduïda al castellà: Muchnik Editors, Barcelona 1989), en la qual sosté que Heidegger va mantenir persistentment fins a la seva mort la seva relació intel·lectual amb el nazisme. | |
| − | Més esclaridora d'aquesta profunda relació entre Heidegger i el nazisme és la publicació dels anomenats "Quaderns negres" (''Schwarze Hefte'') | + | Més esclaridora d'aquesta profunda relació entre Heidegger i el nazisme és la publicació dels anomenats "Quaderns negres" (''Schwarze Hefte''), compostos per trenta-quatre petis quaderns amb tapadores negres, en què Heidegger va redactar un seguit d'anotacions entre 1931 i 1976, en les quals es pot seguir el rastre de la seva vinculació amb el nazisme i amb l'antisemitisme. Es van editar per primera vegada l'any 2014 a l'editorial Klostermann de Frankfurt am Main, editats per Peter Trawny. En castellà hi ha una edició publicada per l'editorial Trotta: Heidegger, Martin (2015-2019). ''Reflexiones-Cuadernos negros''. Obra completa, rústica. Traducción Alberto Ciria. Colección Estructuras y Procesos. Filosofía. Madrid: Editorial Trotta. |
| − | Altres autors que han manifestat el compromís de Heidegger amb el nazisme són, per exemple: Hugo Ott, ''Martin Heidegger: en camino hacia su biografía'' (1992) o Emmanuel Faye, Heidegger, la introducción del nazismo en la filosofía (2005). | + | Altres autors que han manifestat el compromís de Heidegger amb el nazisme són, per exemple: Hugo Ott, ''Martin Heidegger: en camino hacia su biografía'' (1992) o Emmanuel Faye, ''Heidegger, la introducción del nazismo en la filosofía'' (2005). És important també el llibre de Donatella Di Cesare, ''Heidegger y los judíos'', (2014). Donatella Di Cesare ha estat membre del comitè científic del Museu de l'Holocaust i vicepresidenta de la Heidegger-Gesellschaft. En el seu examen dels quaderns negres destaca l'antisemitisme de Heidegger, que no és pròpiament biològic o racial, i que ella qualifica d' ''antisemitisme metafísic''. |
| − | + | En la lliçó inaugural del seu curs "Schelling i l'essència de la llibertat humana" (1936), Heidegger vincula també el pensament de Nietzsche (i la seva crítica al nihilisme) amb el totalitarisme nazi-feixista, i proclamà: "Els dos homes que han encapçalat el moviment de reacció contra el nihilisme, cada un d'ells d'una manera diferent, són Mussolini i Hitler. Tots dos ho han après de Nietzsche, els dos d'una manera essencialment diferent". (Citat per Otto Pöggeler que va assistir al curs). | |
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:05, 19 maig 2020
La sempre controvertida relació entre Heidegger i el nazisme va ser revifada per la publicació de l'obra de Víctor Farías, Heidegger i el nazisme, apareguda en francès en 1987 (i traduïda al castellà: Muchnik Editors, Barcelona 1989), en la qual sosté que Heidegger va mantenir persistentment fins a la seva mort la seva relació intel·lectual amb el nazisme.
Més esclaridora d'aquesta profunda relació entre Heidegger i el nazisme és la publicació dels anomenats "Quaderns negres" (Schwarze Hefte), compostos per trenta-quatre petis quaderns amb tapadores negres, en què Heidegger va redactar un seguit d'anotacions entre 1931 i 1976, en les quals es pot seguir el rastre de la seva vinculació amb el nazisme i amb l'antisemitisme. Es van editar per primera vegada l'any 2014 a l'editorial Klostermann de Frankfurt am Main, editats per Peter Trawny. En castellà hi ha una edició publicada per l'editorial Trotta: Heidegger, Martin (2015-2019). Reflexiones-Cuadernos negros. Obra completa, rústica. Traducción Alberto Ciria. Colección Estructuras y Procesos. Filosofía. Madrid: Editorial Trotta.
Altres autors que han manifestat el compromís de Heidegger amb el nazisme són, per exemple: Hugo Ott, Martin Heidegger: en camino hacia su biografía (1992) o Emmanuel Faye, Heidegger, la introducción del nazismo en la filosofía (2005). És important també el llibre de Donatella Di Cesare, Heidegger y los judíos, (2014). Donatella Di Cesare ha estat membre del comitè científic del Museu de l'Holocaust i vicepresidenta de la Heidegger-Gesellschaft. En el seu examen dels quaderns negres destaca l'antisemitisme de Heidegger, que no és pròpiament biològic o racial, i que ella qualifica d' antisemitisme metafísic.
En la lliçó inaugural del seu curs "Schelling i l'essència de la llibertat humana" (1936), Heidegger vincula també el pensament de Nietzsche (i la seva crítica al nihilisme) amb el totalitarisme nazi-feixista, i proclamà: "Els dos homes que han encapçalat el moviment de reacció contra el nihilisme, cada un d'ells d'una manera diferent, són Mussolini i Hitler. Tots dos ho han après de Nietzsche, els dos d'una manera essencialment diferent". (Citat per Otto Pöggeler que va assistir al curs).