Diferència entre revisions de la pàgina «Binswanger, Ludwig»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Ludwig |Cognom=Binswanger }} Metge psiquiatre i filòsof suís, nascut a Kreuzlingen, prop de Constança, amic i deixeble de Autor:Ca...».) |
m (Text de reemplaçament - " I. " a " E. ") |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Binswanger | |Cognom=Binswanger | ||
}} | }} | ||
| − | Metge psiquiatre i filòsof suís, nascut a Kreuzlingen, prop de Constança, amic i deixeble de [[Autor:Carl Gustav Jung|Jung]]. Va contraposar a la teoria freudiana | + | Metge psiquiatre i filòsof suís, nascut a Kreuzlingen, prop de Constança, amic i deixeble de [[Autor:Carl Gustav Jung|Jung]]. Va contraposar a la teoria freudiana de la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] la seva ''anàlisi existencial (Daseinsanalyse)'',una teoria psiquiàtrica basada en la filosofia fenomenològica de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i la filosofia de l'existència de [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]]; va ser un dels principals representants de la [[psicoanàlisi existencial|psicoanàlisi existencial]], juntament amb l'anomenada escola personalista de Viena, Victor E. Frankl, fundador de la «logoterapia», Igor Caruso i Wilfried Daim. |
Entre les seves obres destaquen ''Formes i coneixement bàsics de l'existència humana ''(1942) i ''Tres formes d'existència desgraciada'' (1956). | Entre les seves obres destaquen ''Formes i coneixement bàsics de l'existència humana ''(1942) i ''Tres formes d'existència desgraciada'' (1956). | ||
Revisió de 19:00, 2 abr 2017
S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent
Avís: El títol a mostrar «Ludwig Binswanger» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Binswanger, Ludwig».
Metge psiquiatre i filòsof suís, nascut a Kreuzlingen, prop de Constança, amic i deixeble de Jung. Va contraposar a la teoria freudiana de la psicoanàlisi la seva anàlisi existencial (Daseinsanalyse),una teoria psiquiàtrica basada en la filosofia fenomenològica de Husserl i la filosofia de l'existència de Heidegger; va ser un dels principals representants de la psicoanàlisi existencial, juntament amb l'anomenada escola personalista de Viena, Victor E. Frankl, fundador de la «logoterapia», Igor Caruso i Wilfried Daim.
Entre les seves obres destaquen Formes i coneixement bàsics de l'existència humana (1942) i Tres formes d'existència desgraciada (1956).