Diferència entre revisions de la pàgina «Exemple sobre determinisme i llibertat»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "la seva pròpia destinació" a "el seu propi destí") |
m (Text de reemplaçament - "la seva destinació" a "el seu destí") |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
{{Exemple}} | {{Exemple}} | ||
| − | El soldat en el front de batalla podria dir: «O està escrit que una bala ha de matar-me o està escrit que no ha de matar-me; si ha de matar-me, és inútil que adopti precaucions, doncs de tota manera moriré, perquè està escrit; si no haig de morir, és inútil que adopti precaucions, ja que la bala no ha de matar-me, com està escrit; en qualsevol cas i sigui el que sigui, és inútil prendre precaucions. Per tant, no les prenc». Aquest soldat corre tots els perills del món, no perquè el seu futur està ja escrit, sinó perquè la decisió que adopta és una manera directa d'escriure el seu propi destí. I si no mor, no és perquè aquest era | + | El soldat en el front de batalla podria dir: «O està escrit que una bala ha de matar-me o està escrit que no ha de matar-me; si ha de matar-me, és inútil que adopti precaucions, doncs de tota manera moriré, perquè està escrit; si no haig de morir, és inútil que adopti precaucions, ja que la bala no ha de matar-me, com està escrit; en qualsevol cas i sigui el que sigui, és inútil prendre precaucions. Per tant, no les prenc». Aquest soldat corre tots els perills del món, no perquè el seu futur està ja escrit, sinó perquè la decisió que adopta és una manera directa d'escriure el seu propi destí. I si no mor, no és perquè aquest era el seu destí, sinó perquè, malgrat tot, la seva voluntat no hauria influït de manera significativa en la cadena de causes que actuen per necessitat natural. |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 23:20, 8 set 2018
El soldat en el front de batalla podria dir: «O està escrit que una bala ha de matar-me o està escrit que no ha de matar-me; si ha de matar-me, és inútil que adopti precaucions, doncs de tota manera moriré, perquè està escrit; si no haig de morir, és inútil que adopti precaucions, ja que la bala no ha de matar-me, com està escrit; en qualsevol cas i sigui el que sigui, és inútil prendre precaucions. Per tant, no les prenc». Aquest soldat corre tots els perills del món, no perquè el seu futur està ja escrit, sinó perquè la decisió que adopta és una manera directa d'escriure el seu propi destí. I si no mor, no és perquè aquest era el seu destí, sinó perquè, malgrat tot, la seva voluntat no hauria influït de manera significativa en la cadena de causes que actuen per necessitat natural.