Diferència entre revisions de la pàgina «Watson, John Broadus»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=John Broadus |Cognom=Watson }} Psicòleg nord-americà, nascut a Greenville, Carolina del Sud, fundador de la «Behavioral Psychology»...».) |
m (bot: - paper del ''ambient + paper de l{{'}}''ambient) |
||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Watson | |Cognom=Watson | ||
}} | }} | ||
| − | Psicòleg nord-americà, nascut a Greenville, Carolina del Sud, fundador de la «Behavioral Psychology», ''psicologia de la conducta'', o [[conductisme|conductisme]]. Va estudiar filosofia a Chicago, atret per la fama de [[Autor:Dewey, John|John Dewey]],de 1900 a 1903, però gradualment abandona tot interès per la filosofia i es dedica a la [[psicologia|psicologia]]. Després dels estudis, roman cincos anys a Chicago, com a professor de filosofia experimental, posant en pràctica les idees de [[Autor:Wundt, Wilhelm Max|Wundt]]. Simultàniament, experimenta en psicologia animal, convençut que aquest era el mitjà que disposava la psicologia per arribar a ser veritablement científica. De 1908 a 1920, nomenat professor de la universitat John Hopkins de Baltimore, realitza les seves principals investigacions de psicologia comparada, escriu les seves obres més importants i difon les idees conductistes. En 1913 publica el seu «Programa conductista», en un article en la «Psychological Review»: en psicologia no hi ha [[ | + | Psicòleg nord-americà, nascut a Greenville, Carolina del Sud, fundador de la «Behavioral Psychology», ''psicologia de la conducta'', o [[conductisme|conductisme]]. Va estudiar filosofia a Chicago, atret per la fama de [[Autor:Dewey, John|John Dewey]],de 1900 a 1903, però gradualment abandona tot interès per la filosofia i es dedica a la [[psicologia|psicologia]]. Després dels estudis, roman cincos anys a Chicago, com a professor de filosofia experimental, posant en pràctica les idees de [[Autor:Wundt, Wilhelm Max|Wundt]]. Simultàniament, experimenta en psicologia animal, convençut que aquest era el mitjà que disposava la psicologia per a arribar a ser veritablement científica. De 1908 a 1920, nomenat professor de la universitat John Hopkins de Baltimore, realitza les seves principals investigacions de psicologia comparada, escriu les seves obres més importants i difon les idees conductistes. En 1913 publica el seu «Programa conductista», en un article en la «Psychological Review»: en psicologia no hi ha [[consciència|consciència]] ni [[ment|ment]] ni [[introspecció|introspecció]]; només hi ha estudi i [[observació|''observació'']] de la conducta. En 1919 publica ''Psicologia des de la postura d'un conductista'', on ataca durament l'enfocament donat per Wundt a la psicologia, i en 1925 publica la seva obra més coneguda, ''El conductisme'', en la qual destaca el paper de l{{'}}''ambient ''per sobre del de l'herència i les conseqüències de la intervenció humana sobre l'ambient. Els mètodes adequats que estableix per a la psicologia de la conducta són: l'observació, l'estudi dels [[reflex condicionat|reflexos condicionats]], els tests i els informes verbals. |
En 1920, el divorci de la seva primera dona va suposar un escàndol de tal dimensió que Watson va haver de retirar-se de la vida acadèmica i dedicar-se a la psicologia aplicada i a la publicitat; en 1921 li contracta la companyia de J.W. Thompson, de Nova York, i en 1936, la de William Esty. Va viure ja definitivament apartat de tota activitat teòrica, segons alguns; uns altres sostenen que tal activitat no va cessar, dedicant-se encara a revisar les seves obres, especialment, ''El conductisme'', en 1930. | En 1920, el divorci de la seva primera dona va suposar un escàndol de tal dimensió que Watson va haver de retirar-se de la vida acadèmica i dedicar-se a la psicologia aplicada i a la publicitat; en 1921 li contracta la companyia de J.W. Thompson, de Nova York, i en 1936, la de William Esty. Va viure ja definitivament apartat de tota activitat teòrica, segons alguns; uns altres sostenen que tal activitat no va cessar, dedicant-se encara a revisar les seves obres, especialment, ''El conductisme'', en 1930. | ||
Revisió de 00:07, 6 feb 2018
Avís: El títol a mostrar «John Broadus Watson» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Watson, John Broadus».
Psicòleg nord-americà, nascut a Greenville, Carolina del Sud, fundador de la «Behavioral Psychology», psicologia de la conducta, o conductisme. Va estudiar filosofia a Chicago, atret per la fama de John Dewey,de 1900 a 1903, però gradualment abandona tot interès per la filosofia i es dedica a la psicologia. Després dels estudis, roman cincos anys a Chicago, com a professor de filosofia experimental, posant en pràctica les idees de Wundt. Simultàniament, experimenta en psicologia animal, convençut que aquest era el mitjà que disposava la psicologia per a arribar a ser veritablement científica. De 1908 a 1920, nomenat professor de la universitat John Hopkins de Baltimore, realitza les seves principals investigacions de psicologia comparada, escriu les seves obres més importants i difon les idees conductistes. En 1913 publica el seu «Programa conductista», en un article en la «Psychological Review»: en psicologia no hi ha consciència ni ment ni introspecció; només hi ha estudi i observació de la conducta. En 1919 publica Psicologia des de la postura d'un conductista, on ataca durament l'enfocament donat per Wundt a la psicologia, i en 1925 publica la seva obra més coneguda, El conductisme, en la qual destaca el paper de l'ambient per sobre del de l'herència i les conseqüències de la intervenció humana sobre l'ambient. Els mètodes adequats que estableix per a la psicologia de la conducta són: l'observació, l'estudi dels reflexos condicionats, els tests i els informes verbals.
En 1920, el divorci de la seva primera dona va suposar un escàndol de tal dimensió que Watson va haver de retirar-se de la vida acadèmica i dedicar-se a la psicologia aplicada i a la publicitat; en 1921 li contracta la companyia de J.W. Thompson, de Nova York, i en 1936, la de William Esty. Va viure ja definitivament apartat de tota activitat teòrica, segons alguns; uns altres sostenen que tal activitat no va cessar, dedicant-se encara a revisar les seves obres, especialment, El conductisme, en 1930.