Diferència entre revisions de la pàgina «Raó pura»
De Wikisofia
m (bot: - mateixa, això és, + mateixa, és a dir,) |
|||
| (Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Noció pròpia de la filosofia de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], però que [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] difon amb la seva obra [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']]. «Raó pura» en (''Vernunft'' en sentit ampli) és la [[raó|raó]] en si mateixa, és a dir, considerada com la facultat superior de conèixer independentment de l'[[experiència|experiència]], la que conté els principis [[a priori |''a priori'']]del coneixement, o la que legisla els principis o les condicions a què s'ha de sotmetre el [[coneixement|coneixement]] en general ([[Recurs:cita Kant | + | Noció pròpia de la filosofia de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], però que [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] difon amb la seva obra [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']]. «Raó pura» en (''Vernunft'' en sentit ampli) és la [[raó|raó]] en si mateixa, és a dir, considerada com la facultat superior de conèixer independentment de l'[[experiència|experiència]], la que conté els principis [[a priori |''a priori'']]del coneixement, o la que legisla els principis o les condicions a què s'ha de sotmetre el [[coneixement|coneixement]] en general. <ref>Pensament ''pur'', és a dir, aquell pel qual es coneixen objectes completament ''a priori.'' {{Ref|Ref=I. Kant,'' Fundamentación de la metafísica de las costumbres'' (Espasa Calpe, Madrid1994, p. 48).|Cita=true}} Veg. [[Recurs:Cita_Kant_14|cita de Kant]]</ref> |
| + | Normalment equival a raó teòrica o especulativa, però, pròpiament es divideix en [[raó teòrica]] i raó pràctica. La raó teòrica o especulativa es refereix al que «és», el que es denomina coneixement teòric o especulatiu; mentre que la raó pràctica es refereix al coneixement del que «ha de ser», i que es denomina coneixement moral. A l'estudi de les condicions de la raó que fan possible aquesta classe de coneixement, tant en el pràctic com en el teòric, se l'anomena [[transcendental|''transcendental'']]. | ||
La raó pura en ''sentit estricte és'', a diferència de l'enteniment, la facultat suprema en l'home que intenta portar a la seva màxima unitat allò que l'enteniment ja ha pensat. El seu contingut ''a priori ''són les idees de la raó. | La raó pura en ''sentit estricte és'', a diferència de l'enteniment, la facultat suprema en l'home que intenta portar a la seva màxima unitat allò que l'enteniment ja ha pensat. El seu contingut ''a priori ''són les idees de la raó. | ||
| + | |||
| + | Veg. [[Arquitectònica]]. | ||
| + | |||
| + | <references/> | ||
| + | |||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 14:43, 26 set 2018
Noció pròpia de la filosofia de Leibniz, però que Kant difon amb la seva obra Crítica de la raó pura. «Raó pura» en (Vernunft en sentit ampli) és la raó en si mateixa, és a dir, considerada com la facultat superior de conèixer independentment de l'experiència, la que conté els principis a prioridel coneixement, o la que legisla els principis o les condicions a què s'ha de sotmetre el coneixement en general. [1] Normalment equival a raó teòrica o especulativa, però, pròpiament es divideix en raó teòrica i raó pràctica. La raó teòrica o especulativa es refereix al que «és», el que es denomina coneixement teòric o especulatiu; mentre que la raó pràctica es refereix al coneixement del que «ha de ser», i que es denomina coneixement moral. A l'estudi de les condicions de la raó que fan possible aquesta classe de coneixement, tant en el pràctic com en el teòric, se l'anomena transcendental.
La raó pura en sentit estricte és, a diferència de l'enteniment, la facultat suprema en l'home que intenta portar a la seva màxima unitat allò que l'enteniment ja ha pensat. El seu contingut a priori són les idees de la raó.
Veg. Arquitectònica.
- ↑ Pensament pur, és a dir, aquell pel qual es coneixen objectes completament a priori.
Veg. cita de KantI. Kant, Fundamentación de la metafísica de las costumbres (Espasa Calpe, Madrid1994, p. 48).