Diferència entre revisions de la pàgina «Atomisme lògic»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb Nom que B. Russell dóna a la seva primera teoria filosòfica exposada en ''Lliçons sobre l...».) |
|||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:russell5.gif|thumb]] | [[File:russell5.gif|thumb]] | ||
| − | Nom que [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] dóna a la seva primera teoria filosòfica exposada en ''Lliçons sobre l'atomisme lògic ''(1918) ([[Recurs:Russell, Bertrand: l'atomisme lògic| | + | Nom que [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] dóna a la seva primera teoria filosòfica exposada en ''Lliçons sobre l'atomisme lògic ''(1918) ([[Recurs:Russell, Bertrand: l'atomisme lògic|veg. text]]), l'origen del qual atribueix a idees de [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|L. Wittgenstein]], deixeble seu, que aquest més endavant exposarà també en el seu ''Tractatus Logico-Philosophicus ''(en alemany1921, en anglès 1922). També nom que es dóna a la teoria filosòfica sobre el món que apareix en el'' Tractatus ''de Wittgenstein; a la versió wittgensteiniana de l'atomisme lògic se li dóna el nom de «teoria pictòrica de la realitat». Segons aquesta teoria, el món consta de «fets atòmics», o simples, que són el [[referent|referent]] dels [[enunciat|enunciats]] simples o «[[Enunciat_atòmic_i_enunciat_mol·lecular|enunciats atòmics]]», de manera que el llenguatge ve a ser com una «pintura» del món, a la manera com un mapa dibuixa un terreny o regió determinats; el món posseeix, igual que el llenguatge, una estructura lògica, els elements de la qual es manifesten mitjançant l'[[anàlisi|anàlisi]] lògic. Aquest [[isomorfisme|isomorfisme]] entre llenguatge i món suposa que a cada nom correspon, com a referent, una entitat concreta, anomenada en aquest cas [[sense data, teoria dels|dada sensorial]] (''sense-data''), i a cada [[predicat|predicat]], sigui una [[qualitat|qualitat]] o una [[relació|relació]], una propietat real, absoluta o relativa. |
L'atomisme lògic porta a la consideració d'un [[llenguatge|llenguatge]] ideal, característica que no és possible trobar en els llenguatges ordinaris, i que és només pròpia d'un [[llenguatge formalitzat|llenguatge formalitzat]]. | L'atomisme lògic porta a la consideració d'un [[llenguatge|llenguatge]] ideal, característica que no és possible trobar en els llenguatges ordinaris, i que és només pròpia d'un [[llenguatge formalitzat|llenguatge formalitzat]]. | ||
Revisió de 18:48, 28 gen 2020
Nom que B. Russell dóna a la seva primera teoria filosòfica exposada en Lliçons sobre l'atomisme lògic (1918) (veg. text), l'origen del qual atribueix a idees de L. Wittgenstein, deixeble seu, que aquest més endavant exposarà també en el seu Tractatus Logico-Philosophicus (en alemany1921, en anglès 1922). També nom que es dóna a la teoria filosòfica sobre el món que apareix en el Tractatus de Wittgenstein; a la versió wittgensteiniana de l'atomisme lògic se li dóna el nom de «teoria pictòrica de la realitat». Segons aquesta teoria, el món consta de «fets atòmics», o simples, que són el referent dels enunciats simples o «enunciats atòmics», de manera que el llenguatge ve a ser com una «pintura» del món, a la manera com un mapa dibuixa un terreny o regió determinats; el món posseeix, igual que el llenguatge, una estructura lògica, els elements de la qual es manifesten mitjançant l'anàlisi lògic. Aquest isomorfisme entre llenguatge i món suposa que a cada nom correspon, com a referent, una entitat concreta, anomenada en aquest cas dada sensorial (sense-data), i a cada predicat, sigui una qualitat o una relació, una propietat real, absoluta o relativa.
L'atomisme lògic porta a la consideració d'un llenguatge ideal, característica que no és possible trobar en els llenguatges ordinaris, i que és només pròpia d'un llenguatge formalitzat.
L'atomisme lògic va influir notablement en el positivisme lògic; tant Russell com Wittgenstein van abandonar aquesta teoria.