Diferència entre revisions de la pàgina «Polimaties»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} El terme grec Grec::πολυμαθία designa el saber de moltes coses. Va ser usat per Heràclit per ridiculitzar la...».) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | El terme grec [[Grec::πολυμαθία]] designa el saber de moltes coses. | + | El terme grec [[Grec::πολυμαθία]] (polimatia) designa el saber de moltes coses. Un polímata (en grec: [[Grec::πολυμαθής]]) és un individu que posseeix coneixements que abasten diversos àmbits de coneixement (de diverses ciències i arts). En aquest sentir la majoria dels filòsofs de l'antiguitat van ser polímates. Aquesta accepció seria semblant a la denominació «homes renaixentistes» (un exemple clàssic del qual seria Leonardo da Vinci, per exemple) |
| + | |||
| + | Aquest terme va ser emprat per [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] per a ridiculitzar la pretensió de saber apel·lant a un ampli conjunt de coneixements dispersos. De tant voler conèixer de tot, diu Heràclit (referint-se a Homer), es perd de vista la necessitat d'apel·lar al ''[[logos]]'' i al coneixement de la [[Physis|physis]]. | ||
| + | |||
| + | [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] usa el terme com a sinònim de possessió dels coneixements racionals. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 19:47, 3 nov 2018
El terme grec πολυμαθία (polimatia) designa el saber de moltes coses. Un polímata (en grec: πολυμαθής) és un individu que posseeix coneixements que abasten diversos àmbits de coneixement (de diverses ciències i arts). En aquest sentir la majoria dels filòsofs de l'antiguitat van ser polímates. Aquesta accepció seria semblant a la denominació «homes renaixentistes» (un exemple clàssic del qual seria Leonardo da Vinci, per exemple)
Aquest terme va ser emprat per Heràclit per a ridiculitzar la pretensió de saber apel·lant a un ampli conjunt de coneixements dispersos. De tant voler conèixer de tot, diu Heràclit (referint-se a Homer), es perd de vista la necessitat d'apel·lar al logos i al coneixement de la physis.
Kant usa el terme com a sinònim de possessió dels coneixements racionals.