Diferència entre revisions de la pàgina «Sociolingüística»
De Wikisofia
m (bot: - dos plànols diferents: + dos plans diferents:) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Ciència interdisciplinària entre la [[sociologia|sociologia]] i la [[lingüística|lingüística]] | + | Ciència interdisciplinària entre la [[sociologia|sociologia]] i la [[lingüística|lingüística]]. El seu objecte d'estudi –les relacions entre llengua i societat– resulta encara avui difícil de delimitar, i rep a vegades diferents denominacions: sociologia del llenguatge, etnolingüística, [[antropologia|antropologia]] lingüística, etc. William Bright (''Sociolinguistics'', 1966) va ser el primer a intentar especificar el contingut i abast de la sociolingüística, afirmant que l'objecte d'estudi és la ''diversitat ''lingüística, entesa en el seu sentit més ampli. A partir d'aquesta afirmació assenyala diverses dimensions de la diversitat: la ''condicionant ''(identitat social de l'emissor i del receptor i condicions de la situació comunicativa), la [[sincronia i diacronia|''diacrònica'']] (causes motivadores de la diversitat), la de les [[creença|''creences'']]'' lingüístiques ''(diferències entre els fets lingüístics i el que els parlants creuen sobre ells), l'''extensió'' (situacions pluridialectales i plurilingües) i l{{'}}''aplicabilitat'' (la investigació sociolingüística com a índex d'estructuració social, la història de les llengües vista des de l'òptica social). Malgrat els esforços de Bright, la diversitat continua sent un terreny massa comú que dóna cabuda a estudis psicolingüísticos, etnolingüísticos, dialectals, etc. |
Actualment la sociolingüística es planteja l'estudi en dos plans diferents: un d'abstracte, el de la sociolingüística pura, que ha d'estudiar els factors que condicionen la [[competència|competència]] lingüística d'una [[comunitat|comunitat]], i un altre concret, el de la sociolingüística aplicada, la tasca de la qual més rellevant és la planificació idiomàtica, en el sentit de produir una gramàtica on quedin integrades regles de diversos sistemes. | Actualment la sociolingüística es planteja l'estudi en dos plans diferents: un d'abstracte, el de la sociolingüística pura, que ha d'estudiar els factors que condicionen la [[competència|competència]] lingüística d'una [[comunitat|comunitat]], i un altre concret, el de la sociolingüística aplicada, la tasca de la qual més rellevant és la planificació idiomàtica, en el sentit de produir una gramàtica on quedin integrades regles de diversos sistemes. | ||
Revisió de 23:14, 17 maig 2018
Ciència interdisciplinària entre la sociologia i la lingüística. El seu objecte d'estudi –les relacions entre llengua i societat– resulta encara avui difícil de delimitar, i rep a vegades diferents denominacions: sociologia del llenguatge, etnolingüística, antropologia lingüística, etc. William Bright (Sociolinguistics, 1966) va ser el primer a intentar especificar el contingut i abast de la sociolingüística, afirmant que l'objecte d'estudi és la diversitat lingüística, entesa en el seu sentit més ampli. A partir d'aquesta afirmació assenyala diverses dimensions de la diversitat: la condicionant (identitat social de l'emissor i del receptor i condicions de la situació comunicativa), la diacrònica (causes motivadores de la diversitat), la de les creences lingüístiques (diferències entre els fets lingüístics i el que els parlants creuen sobre ells), l'extensió (situacions pluridialectales i plurilingües) i l'aplicabilitat (la investigació sociolingüística com a índex d'estructuració social, la història de les llengües vista des de l'òptica social). Malgrat els esforços de Bright, la diversitat continua sent un terreny massa comú que dóna cabuda a estudis psicolingüísticos, etnolingüísticos, dialectals, etc.
Actualment la sociolingüística es planteja l'estudi en dos plans diferents: un d'abstracte, el de la sociolingüística pura, que ha d'estudiar els factors que condicionen la competència lingüística d'una comunitat, i un altre concret, el de la sociolingüística aplicada, la tasca de la qual més rellevant és la planificació idiomàtica, en el sentit de produir una gramàtica on quedin integrades regles de diversos sistemes.