Recurs:Nicanor Ursúa: l'estructuració del coneixement

El coneixement de la realitat és una reconstrucció (interna) adequada i una identificació dels objectes externs en el subjecte cognoscent. [...]

Com la reconstrucció i identificació poden donar-se a diferents nivells, tindran també diferent abast i fiabilitat. Aquí es poden distingir tres nivells cognitius:

a) percepció,

b) experiència (coneixement precientífic),

c) coneixement teòric (científic). [...]

- Les sensacions, per exemple, «tinc dolor» (el nivell més baix), no representen cap tipus de coneixement, ja que no estan prou estructurades, ni es poden comprovar intersubjectivament. El coneixement, tal com l'hem definit, no és en absolut un reflex passiu del món en la ment del subjecte cognoscent, ja que s'origina a partir d'una elaboració interna (mental) (estructuració, si es vol) dels continguts de les vivències.

- Les percepcions, per exemple, «veig una cadira blanca», són ja elaboracions i síntesis de continguts. No obstant això, aquestes síntesis, encara que són aportacions actives del subjecte (aportacions de perspectiva, de selecció i de construcció), no són necessàriament aportacions conscients. Cal assenyalar que la reconstrucció i identificació dels objectes externs es realitza en la percepció de manera inconscient i acríticament. Malgrat tot això, la percepció conté les característiques típiques del coneixement: és selectiva, constitutiva de l'experiència i reconstrueix objectes externs.

- L'experiència (coneixement precientífic), o com també se sol denominar, el coneixement quotidià, és conscient, encara que, freqüentment, usa acríticament els mitjans lingüístics, les generalitzacions i les inferències inductives. No obstant això, s'ha d'assenyalar que sobrepassa al coneixement de la percepció i el corregeix.

- El coneixement científic (teòric) constitueix el nivell més alt de coneixement. Aquest tipus de coneixement es recolza en observacions i experiments, abstraccions i elaboració de conceptes i dades, inferències lògiques, elaboració i comprovació d'hipòtesi i teories. Es pot dir que, amb les seves teories, la ciència va més enllà de l'experiència. Aquest coneixement completa els òrgans dels sentits [...] per mitjà d'aparells sofisticats. Els instruments científics es poden interpretar com el «parany» experimental amb la qual tractem de projectar objectes reals sobre el nostre pla d'observació. El coneixement teòric té, al seu torn, diversos plans. En la mesura en què ens allunyem de la percepció, aconseguim diferents nivells teòrics. Així ens elevem cap a hipòtesi i teories més àmplies. El progrés cognitiu no consisteix només en l'ampliació del nostre saber, en la recopilació de dades noves i exactes, sinó també en l'aprofundiment de les explicacions, en la formulació de teories més generals i unificades. [...] A aquest nivell, la reconstrucció i identificació dels objectes externs és conscient i crítica.

Cerebro y conocimiento: un enfoque evolucionista, Anthropos, Barcelona 1993, p. 58-61.

---

Original en castellà

El conocimiento de la realidad es una reconstrucción (interna) adecuada y una identificación de los objetos externos en el sujeto cognoscente. [...]

Como la reconstrucción e identificación pueden darse a diferentes niveles, tendrán también diferente alcance y fiabilidad. Aquí se pueden distinguir tres niveles cognitivos:

a) percepción,

b) experiencia (conocimiento precientífico),

c) conocimiento teórico (científico). [...]

- Las sensaciones, por ejemplo, «tengo dolor» (el nivel más bajo), no representan ningún tipo de conocimiento, pues no están suficientemente estructuradas, ni se pueden comprobar intersubjetivamente. El conocimiento, tal como lo hemos definido, no es en absoluto un reflejo pasivo del mundo en la mente del sujeto cognoscente, ya que se origina a partir de una elaboración interna (mental) (estructuración, si se quiere) de los contenidos de las vivencias.

- Las percepciones, por ejemplo, «veo una silla blanca», son ya elaboraciones y síntesis de contenidos. No obstante, estas síntesis, aunque son aportaciones activas del sujeto (aportaciones de perspectiva, de selección y de construcción), no son necesariamente aportaciones conscientes. Hay que señalar que la reconstrucción e identificación de los objetos externos se realiza en la percepción de manera inconsciente y acríticamente. A pesar de todo esto, la percepción contiene las características típicas del conocimiento: es selectiva, constitutiva de la experiencia y reconstruye objetos externos.

- La experiencia (conocimiento precientífico), o como también se suele denominar, el conocimiento cotidiano, es consciente, aunque, frecuentemente, usa acríticamente los medios lingüísticos, las generalizaciones y las inferencias inductivas. No obstante, se ha de señalar que sobrepasa al conocimiento de la percepción y lo corrige.

- El conocimiento científico (teórico) constituye el nivel más alto de conocimiento. Este tipo de conocimiento se apoya en observaciones y experimentos, abstracciones y elaboración de conceptos y datos, inferencias lógicas, elaboración y comprobación de hipótesis y teorías. Se puede decir que, con sus teorías, la ciencia va más allá de la experiencia. Este conocimiento completa los órganos de los sentidos [...] por medio de aparatos sofisticados. Los instrumentos científicos se pueden interpretar como la «trampa» experimental con la que tratamos de proyectar objetos reales sobre nuestro plano de observación. El conocimiento teórico tiene, a su vez, diversos planos. En la medida en que nos alejamos de la percepción, alcanzamos distintos niveles teóricos. Así nos elevamos hacia hipótesis y teorías más amplias. El progreso cognitivo no consiste sólo en la ampliación de nuestro saber, en la recopilación de datos nuevos y exactos, sino también en la profundización de las explicaciones, en la formulación de teorías más generales y unificadas. [...] A este nivel, la reconstrucción e identificación de los objetos externos es consciente y crítica.